El següent article és una transcripció del xiur en línia d’introducció al mes de Tamuz, fet per Ruth Lopez, el 9 de juny del 2021.


En el mes de Tamuz, comença la caiguda d’Israel després d’aconseguir el seu punt màxim als peus de la muntanya del Sinaí. És un temps en el qual bufen energies d’ensopegada i caiguda. Això és perillós? Clar, molt perillós per a qui encara no ha comprès el valor fonamental de la caiguda i la seva importància per al pròxim ascens.

Si mai en la vostra vida heu aconseguit algun cim o assoliment realment important i essencial, coneixereu la diferència que existeix entre l’acte d’arribar i l’acte de romandre al cim. I és que no és fàcil arribar al cim, però molt més difícil i complex és mantenir el nivell d’excel·lència.

El mateix relat bíblic no deixa lloc a dubtes. Israel surt d’Egipte, travessa el desert, arriba fins a la Muntanya Sinaí i rep la Torà. És precisament el temps de màxima elevació que es transforma d’un moment a un altre en la caiguda més violenta, en el descens espiritual més intens possible. Al punt de màxim nivell, Israel construeix el vedell d’or. En el llenguatge dels savis: la núvia traeix al nuvi estant encara sota el pal·li nupcial.

I qualsevol persona desperta sentirà que un interrogant l’assetja i el corca per dins: el mateix poble que va sortir d’Egipte és el que en pocs dies va construir un vedell per a idolatrar? La mateixa gent que va veure amb els seus propis ulls com les deu plagues colpejaven a Egipte i com la mar s’obria, va arribar a tramar semblant traïció? Increïble, incomprensible. Fins i tot dolorós. Com es pot tenir tan poca memòria?

Intentem comprendre. Per a què crea D-u el mal? Per què és tan necessari que a més acompanyi a l’home en el seu pas per la vida?

Rabí Khaïm Moixé Luzzatto, ho explica amb absoluta claredat en diverses de les seves obres clàssiques –Derej Hashem, Daat Tevunot-. Intentarem resumir els seus conceptes en poques línies.

L’home va ser creat i posat en aquest món per a ser beneficiat, ja que l’essència divina és el Bé absolut. Per tant, se li atorga el lliure albir i se’l col·loca en un escenari en el qual la persona pot ser recompensada pels seus actes. No obstant això, si l’home no tingués cap obstacle, si cap força se li oposés, llavors més que una recompensa rebria un obsequi, la qual cosa, i tal com l’expressen els savis místics, seria com menjar del «pa de la vergonya». Per què? Perquè tal regal avergonyiria profundament a la persona tal com el necessitat s’avergonyeix d’observar als ulls del seu benefactor.

A més, tot allò que rebem per obsequi ens arriba des de fora, del món exterior, i mai arribem realment a convertir-lo en part del nostre ésser. Un regal sempre porta el nom d’aquell que ens el va obsequiar, mentre que el que guanyem i obtenim amb el nostre propi esforç ens pertany de manera essencial. Per aquestes raons, explica el cabalista, el Mal ve a complir un paper vital: permetre el treball de l’home, que, en superar-lo, rep una recompensa divina com a producte del seu propi esforç, i com a resultat de la correcta utilització del seu lliure albir.

En la nostra manera superficial d’entendre la realitat, categoritzem l’ascens com a positiu, i el descens i la caiguda com a negatius. Allò que és bo -l’ascens- es deté i interromp, per a donar lloc a allò que és dolent i decadent -el descens i la caiguda. No obstant això, l’ascens i la caiguda poden entendre’s també d’una manera més profunda com dos elements necessaris d’un procés de creixement i desenvolupament espiritual.

El Mal constitueix un element essencial en la història de la humanitat, i és l’element diví que permet a l’home treballar i superar-se. És cert, el Mal provoca la caiguda de l’home, però el descens possibilita a la persona aprofundir en l’acte de viure, aconseguir majors nivells de comprensió i fortificar la seva persona de cara al futur.

Hem de canviar la nostra concepció sobre el Mal fins a poder afirmar sense dubtes que el Mal és un bé que no entenem. A un nivell superficial no ho entenem, quan aprofundim, quan estudiem, quan reflexionem, descobrim que una vida sense esquerdes ni dolors no seria més que un pas monòton pel temps; una vida sense treball i sense superació, una vida regalada i mancada de sentit.

Tamuz representa el quart mes, i amb ell s’inicia el període dels següents tres mesos (Tamuz, Av i Elul) en els quals tenim la responsabilitat d’ascendir espiritualment, de baix cap amunt, fins i tot als aspectes més mundans. Durant aquest mes van succeir fets lamentables per al poble jueu, n’hi ha prou amb assenyalar que el 17 de Tamuz es van obrir les primeres bretxes de la muralla de Jerusalem durant l’època del primer i segon Temple. Tristos fets que van motivar el dejuni del 17 de Tamuz.

Tamuz, el signe del qual és Cancer = Sartan en hebreu (el cranc) està vinculat segons el Sefer Yetzira, a l’atribut de la visió.

És important insistir que durant aquest mes existeix un increment de la sensibilitat, i és un temps en el qual la vista pot ennuvolar-se. És comú escoltar la frase «L’ull veu i el cor sent», i difícilment existeixi persona que no hagi experimentat això alguna vegada. Aquesta expressió popular coincideix amb la dels nostres savis en referir-se al sentit de la visió com la causa primordial dels pecats corporals.

La Torà ens assenyala dos esdeveniments transcendents que ens permeten aprofundir en l’energia d’aquest mes:

És durant aquest mes de Tamuz que el poble d’Israel construeix el vedell d’or, cosa que va representar la caiguda més profunda en les xarxes de la idolatria. Sobre aquest acte determina la Torà en nom de D-u: «En el dia de La meva selecció, recordaré això» (Èxode 32:34).

Aquest traspàs, i que consti que no es tracta d’un traspàs menor, menys encara si recordem que tan sols havien passat dies des que el mateix poble rebés la Torah, es va deure a una falla en el sentit de la visió, ja que es va mostrar al poble jueu una falsa visió del cos sense vida de Moixe, ja en els cels. Repetim el llenguatge dels savis: la núvia traeix al Nuvi, estant encara sota el pal·li nupcial.

El segon fet que ens ajudarà a comprendre la naturalesa delicada de l’energia d’aquest mes és el succés que llegim en la Perasha Shelaj quan Moixe va enviar als espies a Canaan, amb el propòsit d’investigar i portar informació sobre aquesta terra, a la qual estaven els jueus pròxims a entrar.

La missió dels espies dura quaranta dies (la major part d’ells corresponen al mes de Tamuz). Aquesta missió va fracassar a causa de la falsa informació que van transmetre els espies, i per consegüent l’entrada del poble jueu a la terra d’Israel es va postergar. A causa de l’errònia interpretació dels espies en investigar la terra d’Israel, es considera que el sentit de la visió no va ser utilitzat amb puresa i santedat. El profund desig dels espies de ser prínceps en el desert va ennuvolar les seves vistes fins a tornar-se incapaces d’apreciar les oportunitats que oferia la terra. Va ser així que van transmetre al poble un informe negatiu com està escrit (Números 13.32): «…una terra que devora als seus habitants…».

Dos successos lamentables i un denominador comú: la visió errada de la realitat.
No obstant això purificant el seu cor, l’home purifica també el seu sentit de la visió, i pot veure en cada ocasió i en cada fet la revelació de D-u, i rendir honor a La seva presència.

Potser fóra bo reflexionar des de la nostra interioritat, amb honestedat i amb coratge…
– Amb quanta puresa som capaços de mirar al nostre voltant?
– Quina profunditat aconsegueix la nostra visió de la realitat?
– Apreciem amb «bons ulls» les oportunitats que ens dóna la vida?

La Torà ens relata que quan el poble d’Israel, després de creuar el desert, s’aprestava a entrar a la Terra Promesa, el rei de Moab, Balak, en gran manera es va espantar i va decidir tramar un pla per a evitar que Israel arribés a la seva terra. Llavors, mana cridar al màxim «profeta» d’aquells dies, Bilaam, perquè observés a Israel des de lluny i el maleís.

Si bé al cap i a la fi el pla d’aquests dos malvats va fracassar i les malediccions van ser tornades en benediccions, El Talmud s’interessa per un punt particular d’aquesta història: com el malvat Bilaam podia aconseguir maleir en un sol instant? I la resposta dels savis és que el mínim temps d’un instant li era suficient per a pronunciar la paraula «kalem»: que siguin exterminats!

Per a entendre aquesta maledicció direm que Maimónides escriu que la paraula rei, melej, està composta per tres lletres: mem, lamet, i jaf, i que aquest ordre no és casual. La primera lletra, la mem, marca el nivell del moaj, del cervell i la ment de la persona, que és la que ha de conduir a l’individu; la segona lletra, lamed, és la que refereix al nivell del lev, el cor, el qual ha de seguir a la ment, i finalment, la lletra khaf marca el nivell del fetge, el cabeu, el qual és associat amb la sang i domina l’aspecte físic i corporal de la persona. En resum: un rei, melej, és qui anticipa la ment als seus sentiments, i aquests al seu cos.

La maledicció kalem, la qual pretenia danyar al poble d’Israel, té les mateixes lletres que melekh, en l’ordre invers. Pobre de la persona el cos de la qual determina el camí, el sentiment els segueix, i només després permet a la seva ment prendre part en la decisió! És possible imaginar major maledicció que aquesta?

Quan la boca parla sense que els ulls hagin revisat els fets, la persona funciona de manera inversa, i això garanteix la seva futura derrota. Si alguna vegada, precipitadament anticipem la boca als ulls, i creiem una realitat pròpia, basada en les nostres fantasies, com fa l’idòlatra, devem almenys estar disposats a rectificar les nostres idees quan la realitat ens demostra el contrari.

Quantes vegades per orgull ens aferrem a conceptes o idees que expressem i no estem disposats a modificar-los en cap cas? Quantes vegades clamem als cels perquè sentim que en el nostre món la presència divina aparenta estar absent! Ep, i és completament cert: D-u habita en el món creat per Ell i no en el que nosaltres inventem o imaginem.

Aprofitem l’energia de Tamuz per a reordenar la nostra estructura interna, per a donar prioritat als nostres ulls i per tal que les paraules que surtin de la nostra boca siguin fidels a un sistema que ens permeti ser reis…de la nostra persona i la nostra vida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.