Com ja anirem veient, tot el llibre de Devarim --que en hebreu original seria paraules, però es coneix com a deuteronomi-- és un recordatori dels manaments. La paraixà d'avui comença d'aquesta forma:
«I serà, perquè escoltareu aquestes lleis, i les cuideu i compliu, que el [nom de les quatre lletres] el teu Déu guardarà per tu el pacte i la bondat que va prometre als teus pares» (Devarim-Deuteronomi 7:12)
Els comentaristes, ens explica Moisès Nakhmànides, han dit que el significat d'ekev és que «al final» hi haurà recompensa. De forma similar, «en seguir-los [els manaments i ordenances de Déu] "ekev rav" (hi ha [al final] gran recompensa)» (Salms 19:12). El verset, per tant, ens està dient: «i al final [la conseqüència última] de la teva atenció/comprensió a les ordenances i al fet que les observis i compleixis és que Déu complirà el pacte i la misericòrdia, i Ell t'estimarà» (verset 13).
Això és correcte, perquè en la Llengua Sagrada [l'hebreu] el principi de qualsevol cosa s'anomena «roix» [literalment, cap], com està...
Aquesta setmana llegirem paraixà Va'ethanan, on trobem un dels punts centrals de la Torà, i del judaisme: el xemà.
Escolta, Israel. [el nom de les quatre lletres] és el nostre Déu, [el nom de les quatre lletres] és u.
Estimaràs al [nom de les quatre lletres] el teu Déu amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb totes les teves forces.
I estaran aquestes paraules que Jo t'ordeno avui sobre el teu cor.
I les inculcaràs als teus fills i parlaràs d'elles quan siguis a casa i quan surtis al camí, quan marxis a dormir i quan et llevis.
Les lligaràs com un signe a la teva mà i seran senyals entre els teus ulls.
Les escriuràs als muntants de la porta de casa teva i les portes de la ciutat. (Devarim-Deuteronomi 6:4-9)
El xemà mateix ens diu quan l'hem de recitar. Quan anem a dormir i quan ens llevem. Però per què? Aquest per què és important. Tant, que la mixnà comença...
Comencem el llibre de Devarim --Deuteronomi--, amb els fills d'Israel a punt de creuar el Jordà i entrar a conquerir la Terra.
El llibre és, bàsicament, Moisès explicant de nou tota la Torà. Però la primera paraixà, que llegim aquest xabat, tracta dels fets esdevinguts des de la sortida d'Egipte fins al moment.
I en aquest discurs inicial, entre d'altres, es torna a recordar l'episodi dels merraglim, els espies. Moisès enllesteix tota la sortida d'Egipte, la separació del mar i la revelació del Sinaí en 20 versets. I llavors recorda als merraglim i el que van provocar. I s'hi està 25 versets. D'aquí fins al final del capítol 3, al principi de la següent paraixà, Moisès relata el viatge pel desert fins al moment d'arribar a les planures de Moab, a la banda oriental del Jordà. Per tant, el dels merraglim és un episodi important.
Tornem a llegir com ho explica aquest cop l'altre Moisès, Nakhmànides.
Tots els espies van admetre davant Moisès, el...
Seguim a les planes de Moab, després que el poble d'Israel hagi lluitat contra els midianites i els hagi vençut, i després que Moisès els hagi recriminat no haver complert per complet el mandat d'acabar amb tot (Bemidbar-Numeros 31:14-18).
Moisès entrega les instruccions sobre el dret d'asil i refugi d'aquells que hagin matat algú per error, que podran amagar-se en sis ciutats repartides per tota la terra d'Israel (Bemidbar-Números 35:9-28).
I després marca les normes dels judicis per assassinat. S'haurà de confirmar mitjançant testimonis, deixant clar que un judici per assassinat amb només un sol testimoni no és vàlid. I que en cap cas s'acceptarà rescat, és a dir que pagui per no morir, per un assassí (Bemidbar-Números 35:30-32). I, finalment, la instrucció definitiva:
No profanareu la terra on estigueu, perquè la sang profana la terra i la terra no pot ser expiada per la sang vessada en ella sinó per la sang de qui la va vessar. Per tant, no impurificareu la...
La Nova Escola Catalana neix amb la intenció de recuperar i fer reviure el patrimoni i llegat de les antigues escoles d’estudi jueves catalanes, des de les quals la veu de la Torah sorgia amb màxima esplendor de la mà dels nostres rabins de beneïda memòria.
També, de forma paral·lela, és un dels nostres objectius estudiar i donar a conèixer què va passar amb el judaisme català a partir del 1391: què en fou dels que marxaren i què en fou dels que es quedaren.
D’aquesta manera, la NEC pretén ser un pont entre el passat i el futur del judaisme català, posant especial èmfasi, com no pot ser de cap altra manera, en el nostre present.
Tot i que encara no disposem d’un lloc estable on desenvolupar les nostres activitats, intentem donar vida i utilitzar recursos preexistents a la ciutat de Barcelona, sobretot donant ús a diferents edificis situats al barri gòtic de Barcelona, i a totes aquelles instal·lacions relacionades d’una manera...
Han passat 39 anys i els Israelites estan gairebé llestos per entrar a la terra promesa. El canvi generacional i de lideratge. Aaron, sume sacerdot, mor i ha estat rellevat pel seu fill Eleazar. I Moisès efectuarà la seva retirada en aquesta paraixà, deixant el poble d'Israel en mans de Josuè, fill de Nun (Bemidbar-Números 27:18).
Però abans d'això, encara s'esdevenen problemes i desgràcies. Al final de la paraixà anterior, un dels líders tribals té un afer amb una dona midianita al bell mig del campament, a la vista de tothom. Pinkhàs, fill d'Eleàzar, encegat per la profanació, els mata als dos, i així acaba la plaga amb què el Creador havia castigat als israelites per entregar-se a Baal-Peor i prendre dones moabites (Bemidbar-Números 25:1-2 i 25:7-9).
En començar la paraixà d'aquesta setmana, Pinkhàs, el [nom de les quatre lletres] premia a Pinkhàs pel seu zel, i li entrega el sacerdoci etern «en reconeixement del seu zel pel seu Déu i de...
Els israelites estan acampat a les planures de Moab, a la riba oriental del Jordà. I Balak, rei de Moab, té por d'ells. I per això envia uns delegats a Bila'am, un endeví de Mesopotàmia, per tal que maleeixi als fills d'Israel (Bamidbar-Números 22:2-6).
Després d'un petit estira-i-arronsa, i després que el kadoix-Barukh-Hu intervingui per avisar a Bila'am que, si decideix acceptar l'encàrrec, haurà de dir només allò que Ell posi als seus llavis, Bila'am accepta el tracte (Bamidbar-Números 22:7-21).
Bila'am ensella la seva burra i es posen tots en marxa. Però el Senyor --«Elohim» a la Torà-- no veu amb bons ulls que ho faci, i per això envia un «malakh» --missatger, o àngel--, i el situa al mig del camí. Bila'am no el veu, però la burra sí. I surt del camí i es fica dins un sembrat. Bila'am, que no entén per què ho fa, la colpeja per tal que torni al senderi.
El «missatger» es situa llavors entre unes...
Si hi ha un manament estrany en tota la Torà, podríem estar segurs que tothom escolliria el de la vaca vermella. De fet, el Ramban ja ens indica, al principi del comentari de la paraixà, que aquest és el manament relacionat amb expiacions que seria causa de més escarni (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Bamidbar, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 194).
Però a més de la raresa del tema, Moisès ben Nakhman també ens assenyala diferents coses. Qui sacrifica la vaca, i per què? Quina diferència hi ha entre el primer sacrifici i els successius? Els farà la mateixa persona?
«Digues als fills d'Israel que et portin [...]» (Bamidbar-Números 19:1)
El Ramban ens diu que la raó per la qual el verset diu "i et portaran a tu [Moisès]» és perquè primer s'ordena als israelites que fessin això al desert durant aquella època, i després Déu ordena que hauria de ser «un estatut perpetu per als fills d'Israel i per l'estranger que visqui entre ells» (Bamidbar-Números 19:19). I això significa que ho haurien de fer a...
Just després de l'episodi dels merraglim [els exploradors], en què els israelites reben la notícia que hauran de vagar 40 anys pel desert, s'inicia una rebel·lió en el si del nucli espiritual del poble d'Israel.
Corakh és un Coatita, fill primogènit d'Izhar, segon fill de Coat. La família de Coat és la segona en importància dins el clan dels Levites. Són els qui porten l'Arca del Pacte, amb tots els complements del Tabernacle.
I és precisament ell qui s'alça contra Moisès i Aaron, junt amb Datan, Abiram i On --aquests tres, membres de la tribu de Rubèn--, i 250 homes més. I li etziba una de bona:
Us atribuïu massa. Tota la congregació és santa i [el nom de les quatre lletres] està entre ella. Per què us encimbelleu sobre el poble del [nom de les quatre lletres]? (Bamidbar-Numeros 16:3).
Moisès, ell sol, es prostra a terra i els diu als rebels que es preparin per a l'endemà, ja que [el nom de les...
I va dir el [nom de les quatre lletres] a Moisès: «X'lakh-lekà Envia a homes per tal que explorin la terra de Canaan que vaig donar als fills d'Israel. Envia un home de cada tribu, cadascun un líder d'entre ells» (Bamidbar-Números 13:1-2).
A la paraixà d'aquesta setmana llegim l'episodi dels espies. Onze homes, un per cada tribu descomptant la de Leví, amb un encàrrec clar: explorar la terra de Canaan, veure com i quants eren els seus habitants; avaluar si la terra era bona i fèrtil o no i portar mostres dels seus fruits; espiar-ne les ciutats i veure si estaven fortificades o no (Bamidbar-Números, 13:18-20).
I així ho van fer. Durant quaranta dies van trescar la terra i observant-la. I fins i tot van portar una mostra de raïm, que havien de transportar entre dos! I llavors van fer el seu informe:
Hem anat a la terra on ens vas enviar i de veritat allà hi raja llet i mel. Aquest n'és...
