Torah – Pàgina 14 – Nova Escola Catalana

El judaisme català a l’Alguer

16 d'abril de 201916 d'abril de 2019 by Nova Escola Catalana1 Comment

El cant de “Les Dotze Paraules de Mossè” recitat per algunes famílies alguereses durant els ritus pasquals cristians ens permet de testimoniar la pervivència de “Ekhad mi iodea”, un cant de Péssakh —si bé modificat i adaptat segons la fe cristiana— en aquest petit racó català en terra sarda. “Les Dotze Paraules de Mossè” representen de ver un bé del patrimoni cultural immaterial de l’Alguer. Des de la Nova Escola Catalana, encoratgem totes les iniciatives per a mantenir viu el patrimoni i llegat jueu de “la Balçaruneta” —la petita Barcelona de Sardenya, un patrimoni i llegat fonamentals i fundacionals d’aquest racó català de Sardenya, que uns pocs algueresos tot just ara comencen a reclamar com a propis. Les dotze paraules de Mossè «Dignament diuré les dotze paraules que Mossè digué. Què vol diure dotze? Los dotze apòstols. Què vol diure onze? Les onze mil vèrgines. Què vol diure deu? Los deu manaments de la llei de Déu. Què vol diure nou? ...

Recepta per Péssakh: Escarxofes amb agre de llimona

16 d'abril de 201916 d'abril de 2019 by Nova Escola CatalanaNo Comments

L'escarxofa és un vegetal present a les il·luminacions de les hagadot catalanes de Péssakh. En Luigi Martell ens fa arribar aquesta recepta de escarxofes amb agre de llimona, una recepta molt adient per aquests dies de festa. Ingredients: 8 escarxofes mitjanes o bé 4 de grosses L'agre de 4 llimones 300 ml d'oli d'oliva extra verge Sal mòlta de fresc, a plaer Anet fresc tallat, i encara més anet per a decorar, si ho desitgem Preparació: 1. Tallem la base de les escarxofes, en llevem les fulles més dures i tallem les puntes de les escarxofes. 2. Migpartim les escarxofes i les deixem macerar qualque minut dins aigua bona i llimona per evitar que les escarxofes s'ennegreixin. 3. Per a la vinagreta, deixatem un polsim o dos de sal amb l'agre de llimona i hi incorporem l'oli d'oliva bo i remenant-ho tot fins a tant que emulsionarà. 4. Escorrem les escarxofes i comencem a fregir les escarxofes macerades amb les tiges cap amunt dins oli. 5. Al cap de poc, hi afegim la vinagreta i aigua...

Tatzrià: instruccions personalitzades

5 d'abril de 20195 d'abril de 2019 by Nova Escola CatalanaNo Comments

A l'inici del capítol 13 del llibre de Vaicrà, després de les instruccions per a després del part, la Torà ens indica: «I va parlar [el nom de les quatre lletres] a Moisès i a Aaron dient». Moisès ben Nakhman de Girona ens diu que en aquesta ocasió HaiXem es dirigeix als dos, a diferència de l'inici del llibre de Levític on ho fa «als fills d'Israel» (Vaicrà-Levític 1:2), perquè el tema que es tracta tot seguit inclou l'acció dels sacerdots i dels levites: Quan una persona tingui a la pell de la seva carn un tumor [inflamació, tumefacció] o una erupció o una taca brillant i es transformés la pell de la seva carn en afecció de lepra, se'l portarà davant d'Aaron el sacerdot o algun dels seus fills els cohanim [sacerdots].Vaicrà-Levític 13:2 I per què? Perquè són els sacerdots els que tenen la tasca, quan veuen als impurs --impurs amb afeccions de la pell que a vegades es tradueixen com «lepra», malgrat que no és la malaltia de...

Vaiakhel: intenció i voluntat

1 de març de 201917 d'abril de 2020 by Nova Escola CatalanaNo Comments

A la paraixà Vaiakhel comença el procés de construcció del Mixcàn. Moisès es presenta davant l'assemblea i enumera tot allò que, aquelles persones que ho volguessin, havien de portar (Xemot-Èxode 35:4-9). I després, a partir del verset 21, la Torà ens diu que molta gent --començant per les dones, que van entregar les joies, i després les van seguir els homes--, empesos per un bon cor, va començar a aportar tots els materials. I van prendre ells de davant de Moisès tota l'ofrena que havien portat els fills d'Israel per la tasca de la construcció del Santuari, per fer-la. Però ells li portaven més ofrenes generoses, matí rere matí. Xemot-Èxode 36:3 Segons Moisès ben Nakhman, totes les ofrenes es van entregar el primer dia, i els artesans les van recollir aquell mateix dia, i durant el matí següent. Però a l'altre matí següent, dos dies després, la gent seguia portant coses. I al següent matí també. Queda palesa la generositat i bones intencions dels fills d'Israel. Perquè si l'any...

Mixpatim: cal vigilar les generalitzacions

1 de febrer de 20191 de febrer de 2019 by Nova Escola CatalanaNo Comments

I en tot el que Jo us he dit, us haureu de cuidar (estar atents). I el nom d'altres déus no haureu de mencionar, no s'escoltarà de la teva boca. Xemot-Èxode 23:13 Raixí ens diu que aquesta frase intenta posar totes les mitsvot [manaments] positives a la mateixa categoria de les negatives (prohibicions), ja que, segons diu, cada cop que la Torà empra el mot שמר, «cuidar», és un advertiment que té força de prohibició. El Khizekuni, per altra banda, ens diu que aquesta frase es relaciona amb les dues indicacions anteriors, relatives a les prohibicions relatives a xabat, i al descans de la terra durant l'any sabàtic. I encara Sforno, que fa una barreja de tots: no només s'adverteix de no traspassar els manaments de Déu, sinó de construir-se proteccions per assegurar-se que no es traspassen aquests manaments de forma inconscient (khumraot). L'exemple d'aquí, és no només no retre culte a ídols, sinó tampoc mencionar ni els seus noms. I no...

Itró: el Déu que ens parla

25 de gener de 201925 de gener de 2019 by Nova Escola CatalanaNo Comments

Un any més ens trobem a la falda del Sinaí. Tots tremolosos i espantats. Esperant i purificant-nos al campament. Per què? «I Jo vindré a tu en un núvol espès, per tal que la gent escolti quan Jo parli amb tu i llavors confiarà en tu per sempre».Xemot-Èxode 19:9 I tres dies després, s'esdevé la revelació. Sona el xofar i un núvol espès cobreix la muntanya. I la glòria del [nom de les quatre lletres] es manifesta, i tot Israel escolta les deu frases. Just abans, però Déu avisa a Moisès: «baixa i adverteix al poble que no traspassi el límit pel [nom de les quatre lletres], per mirar, o moriran molts» (Xemot-Èxode 19:20). El comentarista Sforno ens diu que aquesta precaució es va prendre no fos cas que, en sentir la veu de Déu, els israelites pensessin que havien aconseguit el mateix nivell de profecia «panav al panav», cara a cara, com Moisès. I en pensar això, trenquessin els límits marcats i intentéssin acostar-se massa (Sforno, Houmach avec commentaire du Sforno: Chemot, traduït per M. Khayat, p. 231). Però...

Itró: El Mont Sinaí i el naixement de la Llibertat

25 de gener de 201925 de gener de 2019 by Autor ConvidatNo Comments

El següent text és una traducció de l'article «Mount Sinai and the Birth of Freedom», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. La revelació al Mont Sinaí, l'episodi central, no només de la paraixà Itró sinó del judaisme en general, és únic en la història religiosa de la humanitat. Altres religions (el cristianisme i l'islam) es diuen religions de revelació, però en tots dos casos la revelació de la qual parlen era per a un individu («el fill de Déu», «el profeta de Déu»). Només en el judaisme era l'autorevelació de Déu no per a un individu (un profeta) o un grup (els ancians), sinó per a tota una nació, joves i vells, homes, dones i nens, els justos i els que encara no són justos. Des del primer moment, el poble d'Israel sabia que havia passat alguna cosa sense precedents al Sinaí. Moisès no tenia cap dubte que era un esdeveniment sense paral·lel: Pregunteu ara sobre els primers dies,...

Beixalakh: el manà diari

18 de gener de 201925 de gener de 2019 by Autor ConvidatNo Comments

(Comentari de la paraixà setmanal de Rav Nissan ben Abraham per a la comunitat mallorquina.) El capítol 16 parla del mannà. En aquest capítol aprenem que els nostres esforços en el treball són molt importants, i qui no treballa no menja, però no són ells els que ens proporcionen el pa de cada dia. La Torà parla de dues experiències que tingueren els Fills d’Israel amb el mannà: en primer lloc, no el pots guardar d’un dia per l’altre, i en segon lloc, no ‘davalla’ en xabbat. El primer punt, de que no el pots guardar d’un dia per l’altre, és que tenim tota una llarga sèrie de necessitats, més o manco correctes. El nostre treball ha d’estar dirigit a satisfer aquestes necessitats. Si guanyem més doblers dels necessaris, hem de saber que ‘se podriran’, se perdran en ‘dentistes’ o en ‘accidents’ que podrien ser evitats. Per suposat que podem destinar aquests doblers suplementaris per ajudar al proïsme: ONG, Càritas, etc. Ajudes particulars, a familiars, a...

Beixalakh: La Divisió del Mar: Natural o Sobrenatural?

17 de gener de 201917 de gener de 2019 by Autor ConvidatNo Comments

El següent text és una traducció de l'article «The Divided Sea: Natural or Supernatural?», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. La divisió del Mar Roig --iam suf, o mar de les canyes en hebreu original-- està gravada en la memòria jueva. El recitem diàriament durant el servei del matí, en la transició dels versos de lloança fins al començament de l'oració comunitària. En parlem una altra vegada després del Xemà just abans de l'Amidà. Fou el miracle suprem de l'Èxode. Però en quin sentit? Si escoltem acuradament les narracions, podem distingir dues perspectives. Aquest n'és la primera: Les aigües es dividiren, i els israelites van travessar el mar damunt de terra seca, amb una paret d'aigua a la seva dreta i una altra a la seva esquerra ... L'aigua va retrocedir i va cobrir carros i cavalls: tot l'exèrcit de Faraó que havia seguit els israelites fins al mar. Cap d'ells no sobrevisqué. Però els israelites travessaren el mar damunt de terra...

Tu Bixvat: l’any nou dels arbres a Barcelona

14 de gener de 201914 de gener de 2019 by Nova Escola CatalanaNo Comments

Aquest diumenge 20 de gener celebrarem Tu Bixvat a la nostra ciutat de Barcelona, l'any nou dels arbres. En aquesta ocasió, des de la Nova Escola Catalana, us proposem un recorregut pel Jardí Botànic de Barcelona, fent parades en alguns dels arbres bíblics que hi trobem, així com esments especials realcionats amb la festivitat de Tu Bixvat. També, i com és tradició, farem el Seder de Tu Bixvat en una versió nostrada pensada especialment per a l'ocasió, on podrem menjar pastissos i dolços, així com magranes, olives, raïm i dàtils, els fruits d'Israel. Tots aquells que hi volgueu assistir, envieu un mail a novaescolacatalana@gmail.com Us hi esperem! ...