Toledot: els pactes generacionals

Toledot: els pactes generacionals

by Nova Escola CatalanaNo Comments
A la paraixà d’avui la Torà ens explica la primera part de la història d’Esaú i Jacob, des de l’embaràs de Rivkà fins que Jacob fuig a la terra del seu avi matern, a Padan-Aram. Però com comença a ser el nostre minhag, no parlarem d’això. Just després de l’episodi de l’estofat i la «venda» de la primogenitura d’Esaú, la Torà fa una mena de remake del moment en què Abraham i Sarah han de marxar a Egipte per causa de la fam (Bereixit-Gènesi 12:10-20), i també quan marxen al Néguev (Bereixit 20:1-14), però ara els protagonistes són el seu fill Isaac i la seva muller. Isaac i Rivkà es dirigeixen cap a la terra dels filisteus, i el [nom de les quatre lletres] s’apareix a Isaac i li diu que no baixi a Egipte i es quedi allà, perquè el beneirà amb descendència i la Terra (Bereixit-Gènesi 26:1-6). I mentre viuen a la terra filistea, Isaac fa exactament el mateix que...
Read More
Paraixat Noé — Desastres naturals: en tenim nosaltres la culpa?

Paraixat Noé — Desastres naturals: en tenim nosaltres la culpa?

by Autor ConvidatNo Comments
El següent text és una traducció de l'article «Natural Disasters: Are We To Be Blamed?», del Rabí Nathan Lopes Cardozo, publicat originalment a David Cardozo Academy el dia 11 d'octubre del 2018 «I Déu va dir a Noè, "La fi de tota carn ha vingut davant Meu, perquè la terra s'ha omplert de robatori per culpa seva, i contempla com Jo els destrueixo de la terra». Bereixit 6:13 Primera Part «Crec que si un triangle pogués parlar, diria, d'alguna forma, que Déu és eminentment triangular, mentre que un cercle diria que la naturalesa divina és eminentment circular. Per tant, cadascú assignaria els seus atributs a Déu, i assumiria que és igual que Déu i miraria a tota la resta com si fossin malformacions». Baruch Spinoza A través de tota la història humana, la humanitat s'ha enfrontat a desastres naturals enormes i mortífers. Cada vegada moltes bones ànimes, jueus i no-jueus, es pregunten per quin significat s'hi amaga al darrera. En particular, les persones religioses postulen...
Read More
Khaié Sarà: Cercant una dona pel fill de l’amo

Khaié Sarà: Cercant una dona pel fill de l’amo

by Autor ConvidatNo Comments
(Comentari de la paraixà setmanal de Nissan ben Abraham per a la comunitat mallorquina.) Avraham tenia un vell servent, que nomia Eliézer i li era molt lleial. Aquest servent era d’origen cananeu, la família maleïda, pel mal que havia fet el seu ancestre Cnà’an, i que havia deixat una terrible empenta en tots els seus descendents, que seguien tots ells els mals camins apresos de l’avi Cnà’an. Però ja fa molts d’anys que Eliézer és a casa d’Avraham, anul·lant les seves pròpies metes i posant les del seu amo per damunt. I ara li han donat una fita difícil: ha de trobar una dona per al fill de l’amo. Una dona que sigui la més adequada. Com se fa una cosa així? Està clar que no és l’aspecte físic el criteri que li farà decidir quina és la millor dona pel fill de l’amo, ja que la que sia agradable a un, no sempre ho serà a l’altre. Eliézer ens dóna la resposta: ha...
Read More
Vaierà: La discusió amb el Creador

Vaierà: La discusió amb el Creador

by Autor ConvidatNo Comments
(Comentari de la paraixà setmanal de Nissan ben Abraham per a la comunitat mallorquina.)  Diuen que  tot el que fa el Creador és bo. Què podem saber nosaltres de les decisions del Creador? Podem confiar que tot és correcte! Idò, no! Aquí veiem a Avraham que discuteix amb el Creador, que li fa preguntes. Pot ser hi ha cinquanta justs, tal vegada n’hi ha quaranta cinc, o quaranta, o trenta, o vint, o deu… Què passa aquí?! No és una audàcia descarada per part del Patriarca Avraham, discutir amb el Creador si pot destruir Sodoma o no, si s’ho mereixen o no? Idò resulta que és aquest, precisament, el motiu pel que el Creador va elegir a Avraham d’entre tots els altres prominents personatges que hi havia al món en aquell temps, com diu el Creador (Gènesi 18:19): “Ja que el conec, per tal que ordenarà els seus fills i la seva casa després d’ell, per a guardar el camí del Senyor, fent...
Read More

Comentaris a la Torà: coneixement, justícia i rectitud

by Nova Escola CatalanaNo Comments
La paraixà Vaierà conté tres episodis clau de la Torà: s'informa Abraham i Sarah que tindran un fill; la destrucció de Sodoma i Gomorra; i l'Aquedà d'Isaac. Però no parlarem de cap d'ells, sinó d'un altre aspecte clau no només de la Torà, sinó que ens afecta a nosaltres, avui. Als capítols 15 i 17 que hem llegit a la paraixà anterior, s'estableixen els primers pactes entre el [nom de les quatre lletres] i Abram, en un dels quals passa a dir-se Abraham --i Sarai passa a dir-se Sarah. Se'ls hi promet descendència, i que aquesta heretarà la terra que trepitja i per la que viatgen Abraham, Sarah i tota la seva cohort... però la Torà no ens diu «per què». És als versets 17 a 19 del capítol 18 on ho esbrinarem. I [el nom de les quatre lletres] va dir: Amagaré jo a Abraham el que estic a punt de fer, sabent que Abraham es convertirà en un poble gran i...
Read More

Comentaris a la Torà: una capsa de protecció

by Nova Escola Catalana1 Comment
A la paraixà d'aquest proper xabat, Noakh, per causes en les quals no entrarem avui, [Elohim] decideix destruir-ho tot i tornar a començar. I diu a Noè que construeixi una arca: «Fes per tu una arca de fusta resinosa, amb compartiments faràs l'arca i la calafatejaràs per dins i per fora» (Bereixit-Gènesi 6:14). La paraula «tevà», ens diu Isaac Abrabanel, la traduïm com «arca». Però ni és un vaixell ni una nau. De fet, segons la descripció del vers següent, és una mena de prisma rectangular amb un finestró. Per tant, Noé no és pas un navegant, sinó un preservador. Té el mandat de construir una capsa de fusta amb compartiments, dins la qual s'hi resguardarà ell, acompanyat de la seva família i «de tot allò que viu, de tota carn, dos de cada» (Bereixit-Gènesi 6:18). Per què? Perquè malgrat que Déu portarà el diluvi que arrasarà amb tota la vida coneguda, el mateix verset ens diu que «compliré el Meu pacte...
Read More

Comentaris a la Torà: el Déu de les distincions

by Nova Escola CatalanaNo Comments
Aquest proper xabat tornem a iniciar el cicle de lectura de la Torà. Aquest any no només la llegirem amb els comentaris del mestre Nakhmànides, sinó que incorporarem altres mefarxim. I en aquest nou cicle, començarem amb el verset 4: «I va veure [elohim] que la llum era bona i [elohim] va establir distinció entre la llum i la foscor». Ens diu que el significat d'aquest verset és que el Creador va veure que la llum era bona per mesurar amb ella els dies, perquè quan les coses estan sumides en la foscor de forma permanent, no es pot mesurar el temps, ni tampoc es pot quan la llum és permanent. Per tant, Ell va establir una divisió per limitar-la. D'aquesta forma sabem que la llum és el temps del dia, i l'absència de llum és el temps de la nit. I segueix el verset amb «i [elohim] va establir distinció entre la llum i la foscor». No diu que [elohim] va «separar»...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la comprensió de tot plegat

by Nova Escola CatalanaNo Comments
Aquest xabat acabem la Torà. Moisès beneeix a les tribus. Seguidament es relaten els seus darrers moments, i acaba amb un petit elogi. Mai ha sorgit cap profeta a Israel com Moisès, a qui el [el nom de les quatre lletres] coneixia cara a cara (Devarim-Deuteronomi, 34:10). L'expressió «panim al-panim», «panav al-panav», i d'altres semblants, les hem trobat en alguna ocasió. Què ens vol dir ara, la Torà? Com ens ho explica, Moisès ben Nakhman? Segons Raixi, diu Nakhmànides, això vol dir que el cor de Moisès estava familiaritzat amb Ell i hi parlava quan ho desitjava, com està escrit, «i ara pujaré al [nom de les quatre lletres] (Xemot-Èxode 32:30); quedeu-vos aquí, que pugui escoltar allò que el [nom de les quatre lletres] ordena sobre vosaltres (Bemidbar-Números 9:8)». Però, com gairebé sempre, el Ramban diu que no és correcte (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Devarim, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 405). Per Nakhmànides, la construcció «a qui...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la teixuvà permanent

by Nova Escola CatalanaNo Comments
Arribem al final de la Torà. Moisès sap que la seva hora s'acosta i entona un cant. Els darrers advertiments al poble d'Israel: Escolteu, oh cels! Ha-azinu ha-xamaïm! En ell, Moisès fa la seva darrera profecia. En un breu cant, exalta el poder del [nom de les quatre lletres], i després explica les desgràcies que arribaran. Però quan Ieixurún, en engreixar-se, es va encabritar. En l'abundància, va abandonar a Déu el seu Creador i es va oblidar de la roca de la seva salvació. El van provocar adorant a déus estranys, el van irritar amb abominacions detestables. Just aquesta setmana hem celebrat Iom Kipur, el dia de l'expiació. Potser moment més proper a Déu. Quan les coses van mal dades, o quan ens sentim malament, és quan els humans tendim a acostar-nos-hi. A reclamar. A preguntar "per què jo!?". Però quan les coses ens van bé, ja se sap... El poble d'Israel, el poble "escollit", és un gran exemple d'això en tota la Torà,...
Read More
Comentaris a la Torà de Nakhmanides: qui integra el pacte

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: qui integra el pacte

by Nova Escola CatalanaNo Comments
Estem ja apropant-nos al final de la Torà, i Moisès comença el que serà el seu darrer discurs. «Avui faig 120 anys. Ja no puc sortir ni entrar» (Devarim-Deuteronomi 31.1). I després de parlar als fills d'Israel i a Josuè, «I va escriure Moisès aquesta Llei --Torà en l'original-- i la va entregar als sacerdots --als kohanim-- que portaven l'Arca del pacte del [nom de les quatre lletres] i a tots els ancians d'Israel» (Devarim-Deuteronomi 31:9). I què va escriure? «I Moisès va escriure aquesta Llei [... ha-Torà hazot]» des del principi de Bereixit fins davant de tot Israel. I encara que al verset 11 hi hagi escrit «tu hauràs de llegir aquesta llei [...ha-Torà hazot] davant tot Israel», segons els rabins (a Sotà 41a), aquí s'està referint al llibre de Devarim. És a dir, que Moisès va escriure tota la Torà, i després va ordenar als israelites que cada set anys llegissin la llei escrita al llibre del Deuteronomi (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Devarim, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 345). I malgrat...
Read More