El Quòdlibet de la comunicació

El Quòdlibet de la comunicació

Nota de l’Oficina del rabí Sacks El rabí Sacks z”l, beneïda sigui la seva memòria, havia preparat un cicle anual complet de les «Covenant & Conversation» per a l’any present de 5781, assentat en els ensenyaments del seu llibre «Lessons in Leadership». L’oficina del rabí Sacks tornarà a prendre el cap del fil del seu mestratge mitjançant la distribució setmanal d’aquests assaigs per tal que la gent de tot el món pugui continuar l’aprenentatge de la Torà i ser inspirat per les seves ensenyances. *** Arran d’aquesta nota, la paraixà setmanal correspondrà a la distribuïda per l’Oficina, en lloc de la decisió inicial de distribuir la paraixà equivalent de l’any passat. (Comentari a la paraixà setmanal: Toldot <Generacions> // Bereshit <En el començament> {Gènesi} 25:19-28:9) – Sisena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. Sabat 5 de kislev 5781 21 de novembre 2020 El Netziv (Naftalí Zvi Yehuda Berlin, 1816-1893, degà de la ieixivà de Volozhin a Bielorússia) feu una observació ben artera quan assenyalà que Isaac...
Read More
El pou i les tendes d’Isaac

El pou i les tendes d’Isaac

Isaac és un personatge a qui em costa comprendre. Fill d'Abraham i pare de Jacob, que esdevindrà Israel, sembla que quedi una mica sense paper. Una mena de «secundari» aparent. Però en realitat no ho és pas, de secundari. Ser el fill d'un personatge de l'alçada d'Abraham no ha de ser gaire fàcil, ja que les comparacions són odioses i a vegades s'acostuma a mesurar al fill per com és el pare, per allò que els testos s'assemblen a les olles. I Isaac fa moltes coses igual que el seu pare. Va a la terra dels filisteus en època de fam; menteix sobre la seva esposa, la fa passar per sa germana i causa una situació de tensió; multiplica els seus ramats i possessions; i cava pous d'aigua. De fet, recupera els pous que va cavar el seu pare. I això segueix comportant problemes i és causa d'enfrontament amb els filisteus (Bereixit-Gènesi 26:1-21). I a mesura que l'enfrontament avança, Isaac retrocedeix i arriba a...
Read More
Abraham i individualitat: vellesa i líftings

Abraham i individualitat: vellesa i líftings

El següent text és una traducció del comentari «Avraham and Individuality; Old Age and Facelifts», del Rabí Nathan Lopes Cardozo, publicat al seu darrer llibre Cardozo on the Parashah: essays on the weekly Torah portion. The book of Genesis (Kasva Press). «I Abraham era vell, entrat en dies i l'Etern l'havia beneit en tot» (Bereixit 24:1). Déu us ha donat una caraI vosaltres en fe una altra--Shakespeare, Hamlet, 3.1.149 És un fet increïble que a les civilitzacions occidentals, la vellesa sigui vista com una maledicció per la majoria de la gent. Segons les estadístiques, es gasta més temps i diners en amagar els signes de l'edat que en trobar formes de curar malalties cardíaques o el càncer. Hom troba més gent als salons de vellesa que als hospitals. La vellesa es veu com una derrota. Molta gent considera que envellir és sinònim amb ser retardat. Hi ha un fort sentiment d'inutilitat i rebuig, aparellat amb sentiments de buidor i avorriment. Això està directament contrastat amb el Judaisme. D'acord amb la tradició Jueva,...
Read More
Toldot: Com rompre la clovella

Toldot: Com rompre la clovella

(Comentari de la paraixà setmanal de Nissan ben Abraham per a la comunitat mallorquina.) El Món en què vivim és complicat, per definició. Mai tindrem les coses ben endreçades, a priori. Sempre hi ha d’haver problemes, malentesos, malifets, torts i esclafits. Més mal d’entendre és quan veïem que el Creador mateix se’n fa sevir d’aquests maldrets, justament, per dirigir aquest món cap a la fita que li va imposar a la creació. A la nostra paraixà de Toldot podem veure com Iaacov justament ha de ‘fer trampes’ per tal d’aconseguir la primogenitura i més tard la benedicció. Com així no ho pot fer al sen endret!? La resposta és molt profunda. Si les coses se fessin sempre a priori, hi hauria molta de gent que diria que "això no és per a mi",  que és massa complicat, que el nivell és massa alt. Quan ens enreden amb camins torts, amb malentesos i malifets, podem veure que no hi ha nivell ínfim, que tots hi poden...
Read More
Toldot: el Coratge de la Persistència

Toldot: el Coratge de la Persistència

El següent text és una traducció de l'article «The Courage of Persistence», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. Hi ha un estrany passatge en la vida d'Isaac, ominós en la seva prefiguració de bona part de la història jueva posterior. Com Abraham, Isaac es veu forçat per la fam a anar a Gerar, a la terra dels filisteus. Allà, com Abraham, sent que la seva vida pot estar en perill perquè està maridat amb una bella dona. Tem ser assassinat per tal que Rebeca pugui ser portada a l'harem del rei Avimelekh. La parella es fa passar com a germà i germana. L'engany es descobreix, Avimelekh s'indigna, es donen explicacions i la situació se supera. Gènesi 26 es llegeix gairebé com una repetició de Gènesi 20, una generació posterior. En ambdós casos Avimelekh promet la seguretat dels patriarques. A Abraham li va dir: "La meva terra és davant vostre; pots viure on et plagui "(Gen 20:15). Sobre Isaac, ell...
Read More
Toledot: els pactes generacionals

Toledot: els pactes generacionals

A la paraixà d’avui la Torà ens explica la primera part de la història d’Esaú i Jacob, des de l’embaràs de Rivkà fins que Jacob fuig a la terra del seu avi matern, a Padan-Aram. Però com comença a ser el nostre minhag, no parlarem d’això. Just després de l’episodi de l’estofat i la «venda» de la primogenitura d’Esaú, la Torà fa una mena de remake del moment en què Abraham i Sarah han de marxar a Egipte per causa de la fam (Bereixit-Gènesi 12:10-20), i també quan marxen al Néguev (Bereixit 20:1-14), però ara els protagonistes són el seu fill Isaac i la seva muller. Isaac i Rivkà es dirigeixen cap a la terra dels filisteus, i el [nom de les quatre lletres] s’apareix a Isaac i li diu que no baixi a Egipte i es quedi allà, perquè el beneirà amb descendència i la Terra (Bereixit-Gènesi 26:1-6). I mentre viuen a la terra filistea, Isaac fa exactament el mateix que...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la tradició heretada

A la paraixà Tol'dot es relata la famosa escena de la 'venda' de la primogenitura i la pèrdua de la benedicció per part d'Essav. Cal tenir en compte, però, que parlem de dos episodis que succeeixen en moments diferents, bastants anys després. Sobre la primogenitura, sempre es parla només del plat de llenties. Però és possible, posem imaginable, que algú es vengui els drets d'herència tan sols per un caldo? Essav «arriba cansat del camp», es troba a son germà cuinant i li demana menjar aquelles llenties tan delicioses. I Ia'acov li respon «Bé, ven-me llavors avui la teva primogenitura». I va dir Essav: «Heus ací que he de morir, de què em serveix llavors aquesta primogenitura?» I contestà Ia'acov: «jura'm-ho avui». I ell ho jurà i va vendre la primogenitura a Ia'acov. Ia'acov li donà a Essav pa i el potatge de llenties. I Essav va menjar, va beure i marxà menyspreant la seva primogenitura. Vejam què ens diu el nostre Rabí. Essav era...
Read More