Ekev 6: cal (fer) que plogui quan toca

Ekev 6: cal (fer) que plogui quan toca

Aquesta setmana seguim dins de l'estructura del Xemà, amb el segon paràgraf, que comença a la tercera línia de la paraixà Ekev: «I serà que si pareu atenció als Meus manaments que Jo us ordeno avui, estimar [el nom de les quatre lletres], el vostre Déu, i servir-lo amb tot el vostre cor i tota la vostra ànima, llavors Jo proveiré pluja per la vostra terra en el moment adequat...» (Devarim, Deuteronomi, 11:13-14 i següents). És a dir, que si complim el que se'ns demana al primer paràgraf del Xemà, plourà quan toca. Que plogui quan toca no és una fotesa. I això, qui no ho hagués comprès, ho està fent ara a marxes forçades. Però a la Torah hi trobem una explicació encara molt més bella, just al principi de la paraixà. «Perquè la Terra a la qual vosaltres aneu, per posseir-la, no és com la terra de Mistraïm que vau deixar, on plantàveu la llavor i la qual regàveu dempeus,...
Read More
Tetzaveh 6: “habitaré entre ells”

Tetzaveh 6: “habitaré entre ells”

A la sisena alià de Tetzaveh, la divinitat continua explicant el procés de santificació i inauguració d'Aaron i els seus fills —i per extensió, la línia dinàstica dels kohanim—, amb totes les seves vestimentes, i acaba amb la descripció del «tamid», l'ofrena diària al matí i a la tarda. «Això és el que oferireu sobre l'Altar: dos xais en el seu primer any cada dia, continuadament [tamid]. Haureu d'oferir un xai al matí i el segon xai l'haureu d'oferir a la tarda [...] com una ofrena d'elevació continuada [tamid] per les vostres generacions, davant de l'entrada de la Tenda de reunió davant [el nom de les quatre lletres] [...] allà em trobaré Jo amb els Fills d'Israel, i serà santificada amb la Meva glòria [...] Jo habitaré entre els Fills d'Israel i Jo seré el seu Déu. Ells sabran que Jo sóc [el nom de les quatre lletres], el seu Déu, Qui els va treure de la Terra de Mitsraïm per tal d'habitar entre ells. Jo sóc [el...
Read More
Bo 5: el miracle de la llibertat ve amb la responsabilitat

Bo 5: el miracle de la llibertat ve amb la responsabilitat

Photo by Tanner Yould on Unsplash Avui en dia acostumem a veure Péssah com una festa única, que dura set o vuit dies, depenent d’on visquem. En realitat, però, celebrem dues coses ben diferents. I una de les explicacions la trobem a la cinquena alià de paraixat Bo. Durant el Seder de Péssah una de les tradicions, alguns dirien obligacions –i alguns diríem que és una obligació fer-ho de forma constant–, és fer preguntes. Una de les preguntes típiques és la que fan els petits: i què és aquesta avodah, aquest servei, per tu? (Xemot, Èxode, 12:26). Avodah es tradueix com servei o feina, però en el sentit ritual o religiós. Però a què es refereix, la pregunta sobre aquesta avodah? A la festa de Péssah? Doncs no. Es refereix al sacrifici de Péssah. Perquè no és el mateix. Hi ha el sacrifici de Péssah, i la festa de les matzot. I la pregunta original que apareix a la Torah, és sobre el sacrifici i sobre pintar les llindes de les portes amb la sang del sacrifici. Sforno ens interpreta la pregunta: Què és aquest...
Read More
La raó de les proves i l’esforç

La raó de les proves i l’esforç

Els 11 germans tornen a la terra de Canaan amb notícies increïbles: Josep segueix viu. I més encara, és el virrei d'Egipte. I no només això, sinó que el mateix Faraó diu que tota la família de Josep hauria d'anar a Egipte i no patir la plaga de fam que assota la terra. Per tant, Josep va enviar a casa als seus germans amb robes noves, regals i carros, per poder fer millor el viatge cap a Egipte. En arribar-hi, els germans en bloc van donar la notícia a Jacob: «Josep viu! I també que és el governant sobre tot Egipte; però el seu cor va dubtar, perquè no els podia creure. Tot i això, quan ells li van relatar totes les paraules que Josep els havia dit, i va veure els carros que Josep havia enviat per transportar-lo, llavors l'esperit del seu [d'ells] pare va reviure» (Bereixit-Gènesi 45:26-28). El comentarista Sforno ens diu que més aviat que dubtar, el cor de...
Read More
Behar-Bekhucotai: tothom ha de posar de la seva mà

Behar-Bekhucotai: tothom ha de posar de la seva mà

En aquesta paraixà es relata el procés d'una persona que cau en desgràcia i necessita vendre propietats. La Torah explica en cada cas com s'ha de fer la venda i com es pot «rescatar» la propietat. Un dels exemples és algú que passa per dificultats: «Si un dels teus germans, passant per dificultats, acaba sota la teva autoritat, acull-lo com a un foraster i a un resident, perquè visqui amb tu» (Vayicrà-Levític 25:35). Rabí Moisès ben Nakhman ens diu que és un manament positiu ajudar a aquestes persones, siguin parents o no jueus residents entre el Poble d'Israel. Generalment, es tradueix «ger veToixav vakhai imakh» com «un foraster i a un resident, perquè visqui amb tu». Però segons els rabins, el sentit del verset seria el següent: «[I si un dels teus germans, passant per dificultats…] acull-lo», i [tu també hauràs d'acollir] a un foraster i a un resident», per tal que cada un d'ells «visqui amb tu» (R. M. ben Nachman, Commentary...
Read More