Torah – Pàgina 13 – Nova Escola Catalana

Paraixà Re’é: l’objectiu del judaisme és incomodar

29 d'agost de 2019 by Autor ConvidatNo Comments

"Cal que els mestres d'halakhà (llei jueva) es posin de peu davant de llurs alumnes com ho fa un director davant de l'orquestra, i treure la llei del seu confinament, tot movent-la més enllà d'ella mateixa. Cal que els mestres d'halakhà mostrin i ensenyin a llurs alumnes i deixebles com treure allò inefable de la llei en sec, és a dir, de la llei tota nua, i convertir allò en una trobada amb Déu, la Font de tot misteri, transformant així el món en un lloc de meravellament absolut on un hom viu dins un estat constant d'admiració, esbalaïment i sorpresa". El comentari de la paraixà Re'é, del doctor i rabí Nathan Lopes Cardozo. ...

Balak: intenció i expressió

19 de juliol de 201927 de setembre de 2019 by Nova Escola CatalanaNo Comments

A la paraixà Balak hi trobem la història de Bila'am, a qui el Talmud --a Baba Batra 15B-- descriu com profeta fill de profetes. Balak és un dels reis moabites, que en veure com el Poble d'Israel acampa prop de Jericó, agafa por i opta per enviar uns missatgers a la Mesopotàmia, a buscar a Bila'am per tal que efectuï una maledicció contra els israelites. Quan els primers emissaris arriben, Bila'am té una conversa amb el [nom de les quatre lletres], que li diu «no aniràs amb ells ni maleiràs a aquell poble, perquè és beneït». Els emissaris tornen a casa, i Balak, contrariat, envia una nova expedició, aquest cop amb prínceps i gent més important (Bamidbar-Números 22:5-15). Quan els segons emissaris arriben, amb ofertes de gran recompensa i honor, Bila'am els respon directament que no importa els diners que li ofereixin, ja que «no puc transgredir la paraula del [nom de les quatre lletres]» (Bamidbar-Números 22:16-18). A la nit, Bila'am té una nova conversa amb el kadoix, barukh-Hu, que li diu que «si els homes et vénen a buscar, aixeca't i...

Salònica: 11 de juliol de 1942

14 de juliol de 201914 de juliol de 2019 by Nova Escola Catalana2 Comments

Grècia havia estat envaïda pels alemanys el 1941. En aquells moments, la ciutat de Salònica comptava amb una comunitat jueva de 54.000 persones, quasi dos terços del total dels jueus grecs. La comunitat jueva de Salònica té una llarga història, establerta ja a principis del segle XV amb l'exili dels jueus catalans, tal com ens explica Isaac R. Molho a "Recuerdos y reminicençias catalanas y aragonesas de Salonica a traverso la historia": "Sin dubio los judiós de Catalunia venieron entonces topar abrigo en Salonica también, ande floricían el comercio y las ciencias. Eyos con los judiós de Provençia, expulsados con anterioridad, se estabilicieron dunque en Salonica, yatnada en aquella epoca "la Atena segunda". Ansi eyos fueron los precursores y pioneres que indicaron y precedieron a los judiós de Espania y de Portugal, a la fines del siglo quinze, mostrándoles el lugar de la salvación" Xabat, 11 de juliol de 1942, Salònica, plaça de la Llibertat. Els homes jueus de...

Khucat: actuar per inèrcia

12 de juliol de 2019 by Nova Escola CatalanaNo Comments

Els tres germans, Miriam, Moisès i Aaron, junt amb Josuè i Caleb, són els únics adults de la generació de Sinaí que sobreviuen a la travessa del desert. Però dels cinc, només els dos joves entraran a la terra d'Israel. Per què? Es relata a la paraixà d'aquesta setmana, Khucat. Moisès ben Nakhman de Girona ens explica que ja han passat quaranta anys, i que els fills de la generació que, malgrat veure totes les meravelles fetes per HaiXem, va signar el seu destí a l'episodi dels merraglim, els que han de conquerir la terra d'Israel, segueixen el camí dels pares, i no paren de queixar-se. Només començar el capítol 20, se'ns informa de la mort de Miriam, i que se l'enterra a Kadéix. I tot seguit, recuperem les queixes dels israelites, demanant aigua i recriminant que els van treure d'Egipte per anar a morir al desert (Bemidbar-Números 20:1-5). El [nom de les quatre lletres] instrueix a Moisès per tal que agafi el seu bastó i, amb Aaron, parlin a una...

Corakh: després de les promeses

5 de juliol de 20194 de juliol de 2019 by Nova Escola CatalanaNo Comments

Al comentari que vam fer l'any 5778, vam deixar a Corakh i els líders de les tribus de camí cap al Tabernacle, cadascú amb el seu encenser, per tal de, segons ens diu Moisès ben Nakhman, «recuperar» el servei dels actes religiosos oficials per als primogènits, i la Glòria del [nom de les quatre lletres] es manifesta davant tot el poble. «I el [nom de les quatre lletres]» va parlar a Moisès i Aaron dient: «separeu-vos d'aquesta assemblea, i els exterminaré en un instant» (Bemidbar-Números 16:20-12). La situació és tensa. Moisès i Aaron tornen a intercedir, imitant a Abraham quan negocia la destrucció de Sodoma i Gomorra: «és que tan sols un home transgredirà i mostraràs el Teu furor contra tota l'assemblea?» (verset 22). I tenen èxit, ja que HaiXem els demana que diguin als israelites que s'apartin de les tendes de Corakh. I Moisès així ho fa: «aparteu-vos ara de prop de les tendes dels homes malvats aquests; i no toqueu res del que els pertany, no sigui...

Entrega del Sidur Catalunya a la Nova Escola Catalana.

23 de juny de 2019 by Nova Escola CatalanaNo Comments

Paraules d'agraïment de la Moriah Ferrús en l'entrega del Sidur Catalunya a la Nova Escola Catalana, al pati del Museu d'Història dels Jueus de Girona, per part del Dr. Idan Pérez, director del Departament de Manuscrits Estranys de la National Library of Israel. "Fa poc menys d'un parell d'anys, naixia una idea que feia temps que ens rondava pel cap o, més ben dit, ens rondava per l'ànima. El passat 19 de gener de 2018, la Nova Escola Catalana va fer el seu primer acte al Call de Barcelona. Ens vàrem reunir una vintena de persones per celebrar el primer Kabalat Xabat, la litúrgia amb la qual s'inicia el Xabat. Ni fou un servei usual: ni vàrem començar per l'esperat Lekhú Neranenà, ni les melodies eren conegudes per ningú però, això sí, a ningú no li van semblar estranyes ni alienes. Vàrem començar amb els Xabats i Purim no va trigar gaire a arribar. La lectura de la meguilà va ser, també...

Behalotkhà: la responsabilitat d’un mateix

21 de juny de 201918 de juliol de 2019 by Nova Escola CatalanaNo Comments

I va passar que el poble estava queixós, i va ser mal vist pel [nom de les quatre lletres], es va encendre la Seva ira, i va cremar en ells un foc del [nom de les quatre lletres] i va consumir un extrem del campament. (Bamidbar-Números 11:1) I no només el poble estava queixós. Moisès, el nostre mestre, també ho està. Està cansat de les queixes de la gent! Després de creuar el mar, després de construir el Mixcàn, després de la revelació al Sinaí, després de la inauguració del Mixcàn… es queixen perquè el manà no els acaba d'agradar. «Va escoltar Moisès al poble que ploraba junt amb les seves families, cada home a l'entrada de la seva tenda. Es va encendre l'ira del [nom de les quatre lletres], i als ulls de Moisès, va ser dolent» (Bamidbar-Números 11:10). I Moisès té un dels seus esclats. «[…] per què tractes tan malament al Teu sirvent? Per què no he trobat favor als...

Pirké Avot capítol 2, mixnaiot 1 i 2: el camí correcte

23 de maig de 201922 d'abril de 2020 by Nova Escola CatalanaNo Comments

Durant el període entre Péssakh i Xavuot, és tradició estudiar el tractat Avot de la Mixnà. Al Bet Midraix ja ho estem fent, el primer i tercer divendres al vespre, seguint el Mishna Yomit de la Conservative Yeshiva de Jerusalem. Però com passa massa temps sense poder estudiar junts, també farem tastets cada setmana. Avui seguirem el ritme del Bet Midraix, al capítol 2. Rabbí diu: «Quin és el camí recte que ha d'escollir per a si un home? El que és un ornament per a qui el segueix i constitueix un ornament per a ell davant els homes [...]»Avot 2, mixnà 1 Qui ens parla és Yehudà ha-Nasí --conegut també com Rabbí--, compilador de la Mixnà, president del Sanedrí i un dels líders jueus durant l'ocupació romana del segle II. En aquest inici del segon capítol del tractat Avot, Rabbí ens ofereix una sèrie de màximes relacionades amb allò que hom rep per les bones accions o les transgressions. Amb la primera ens diu que una persona ha d'escollir un...

Pessakh o la transmissió de la tradició

17 d'abril de 201917 d'abril de 2019 by Nova Escola CatalanaNo Comments

Queden dos dies per la festa de Péssakh, i com cada any sembla que no hi arribarem a temps, que ens mancarà temps per tal de tenir-ho tot preparat. Netejar la casa, treure'n tot el khametz, cercar temps per a kaixeritzar la cuina i tots els estris necessaris, cuinar els àpats de festa, organitzar la lectura de la hagadà... res no és del tot evident, sobretot en els nostres dies on les hores, dies i setmanes se succeeixen a ritme frenètic. I tota aquesta bogeria, quin sentit té? Ben simple. Transmetre un any més a les nostres filles i fills la idea principal de la festa, ben senzilla, la sortida d'Egipte. No esperem a la nit del Seder a relatar aquesta sortida d'Egipte, sinó que l'anem explicant paulatinament amb cadascun dels preparatius de la festa. Fer els nostres fills i filles particeps dels preparatius de Péssakh és la millor manera de transmetre la tradició en cada festa, la millor manera d'explicar...

Un cabri: cant de la nit Péssakh dels jueus comtadins provençals

17 d'abril de 201917 d'abril de 2019 by Nova Escola CatalanaNo Comments

Un dels piyutim més coneguts de la nit de Péssakh, i el que més agrada a la canalla, és l'anomenat "Khad gadia", paraules aramees que les podrien traduir com "Un cabrit". Volem compartir amb vosaltres una versió provençal dels jueus comtadins, és a dir, els jueus de les santes comunitats de Carpentràs, Avinhon, Cavalhon i Illa de la Sorga. Alguns dels cants litúrgics sinagogals, transmesos durant generacions de boca o orella, van ser recollits el 1885 per dos jueus d'Ais de Provença, Jules i Mardoqueu Crémieu, en un estudi anomenat "Chants hébraïques suivant le rite des communautés israélites de l'ancien Comtat Venaissin". També al "Seder Hakuntres" publicat per Isaïe Vidal i Mardoché Ventura a Avinhon, 1765. Un Cabri Un cabri, un cabri qu'avié acheta maun pèro un escu, dous escu. Had gadya! Had gadya! Es vengu lou cat qu'a manja lou cabri qu'avié acheta moun pèro un escu, dous escu. Had gadya! Had gadya! Es vengu lou chin qu'a mourdu...