Contra els seus déus

Contra els seus déus

by Autor ConvidatNo Comments
El següent text és una traducció de l'article «Against their gods», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. La novena plaga, la tenebra, està envoltada ella mateixa d'una foscor pròpia. Què fa aquesta plaga aquí? Sembla fora de seqüència. Fins ara hi ha hagut vuit plagues, i cada cop han anat esdevenint constantment, inexorablement, més greus. Les dues primeres, que el Nil es tornés vermell de sang i la infestació de granotes, semblaven més aviat averanys que qualsevol altra cosa. La tercera i la quarta, mosquits i tàvecs, van causar preocupació, no crisi. La cinquena, la pesta que va matar el bestiar, va afectar animals, no éssers humans. La sisena, úlceres, va tornar a ser una molèstia, però una de seriosa, ja no és causada per quelcom extern sinó una aflicció corporal. (Recordeu que Job va perdre tot el que tenia, però no va començar a maleir el seu fat fins que el seu cos estava cobert de ferides: Job 2.) La...
Read More
Vaierà: El Déu Que Actua a la Història

Vaierà: El Déu Que Actua a la Història

by Autor ConvidatNo Comments
El següent text és una traducció de l'article «The God Who Acts in History», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. Els israelites es trobaven en un moment baix. Havien estat esclavitzats. S'havia publicat un decret que ordenava que cada nen mascle havia de ser assassinat. Moisès havia estat enviat per alliberar-los, però el primer efecte de la seva intervenció només havia aconseguit empitjorar la situació. La seva quota de fabricació de maons es va mantenir sense canvis, però ara també van haver de procurar-se ells mateixos la palla. Inicialment, havien cregut Moisès quan va fer els signes que Déu li havia donat i els va dir que Déu estava a punt de rescatar-los. Ara s’han tornat contra Moisès i Aaron, tot acusant-los: "Que el Senyor us ho tingui en compte i us judiqui. Ara, per culpa vostra, el faraó i els seus cortesans ens detesten; els heu posat a les mans les armes per a matar-nos."(Xemot-Èxode 5:20-21). En aquest punt, Moisès,...
Read More
Xemot: La Llum al Cor de la Foscor

Xemot: La Llum al Cor de la Foscor

by Autor ConvidatNo Comments
El següent text és una traducció de l'article «The Light at the Heart of Darkness», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. És una de les heroïnes més inesperades de la Bíblia Hebrea. Sense ella, Moisès no hauria viscut. Tota la història de l'Èxode hauria estat diferent. Però no era una israelita. No tenia res a guanyar, i tot a perdre, pel seu coratge. Així i tot, sembla que no va tenir cap vacil·lació, no va experimentar cap dubte, cap indecisió. Si va ser el Faraó qui va afligir els fills d'Israel, va ser un altre membre de la seva pròpia família qui va salvar el vestigi de l'esperança: la filla del faraó. Recordeu el context. El faraó havia decretat la mort per a tot nen israelita. Joquèbed, esposa d'Amram, tenia un nadó. Durant tres mesos va poder ocultar la seva existència, però no més. Tement per la seva mort segura si el mantenia, el va posar al llit del...
Read More
Vayekhi: El futur del passat

Vayekhi: El futur del passat

by Autor ConvidatNo Comments
El següent text és una traducció de l'article «The Future of the Past», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. L'escena que aplega el llibre de Gènesi és intensament significativa. Els germans de Josep temien que, després de la mort del seu pare Jacob, Josep prengués venjança contra ells per vendre'l com a esclau. Anys abans, els havia dit que els havia perdonat: "Ara, no patiu ni us sentiu culpables perquè em venguéreu. Mireu: Déu m'ha enviat davant vostre per a salvar vides" (Bereixit-Gènesi 45:5). Evidentment només se'l cregueren a mitges. La seva por es basava en el fet que, com es desprèn de la història anterior d'Esaú, els fills no podien venjar-se contra els seus germans durant la vida del seu pare. Esaú havia dit: "Els dies de dol pel meu pare acabaran aviat. Podré matar al meu germà Jacob" (Bereixit-Gènesi 27:41). Això és el que temien ara els germans: que Josep no els havia perdonat sinó que simplement esperava...
Read More
Vaigaix: El meu pare m’estima?

Vaigaix: El meu pare m’estima?

by Autor ConvidatNo Comments
El següent text és una traducció de l'article «Does my father love me?», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. És una de les grans preguntes que naturalment ens fem cada vegada que llegim la història de Josep. Per què, en algun moment durant la seva separació de vint-i-dos anys, no va enviar cap avís al seu pare dient que era viu? Durant part d'aquesta època, quan era esclau de la casa de Potifar i quan era a la presó, hauria estat impossible. Però sens dubte podria haver-ho fet quan es va convertir en la segona persona més poderosa d'Egipte. Com a mínim, podria haver-ho fet quan els germans van arribar davant d'ell en el seu primer viatge per comprar menjar. Josep sabia quant li estimava el seu pare. Hauria d'haver sabut fins a quin punt la separació va afligir-lo. No sabia, no podia saber, que Jacob pensava que li havia ocorregut, però el que segur que sabia era això: que...
Read More
Mikets: L’angoixa d’ésser tsadiq

Mikets: L’angoixa d’ésser tsadiq

by Autor ConvidatNo Comments
El següent text és una traducció de l'article «Chanukah and the future of the state of Israel», del Rabí Dr. Nathan Lopes Cardozo, publicat originalment a The Times of Israel el dia 28 de novembre del 2018. ...ויוסף הוא השליט על הארץ הוא המשביר לכל עם הארץ Josep controlava el país, i era ell qui venia el gra a tothom... Bereixit-Gènesi 42:6 En observar les vides dels Avot, els tres avantpassats del Poble d'Israel, és notable notar que cap d'ells no va ser oficialment anomenat tsadiq (home just) pels Savis talmúdics i midràixics. Tan sols el fill de Jacob , Josep, va rebre aquest títol. Això fa estrany puix que no es pot pas negar que Avraham, Isaac i Jacob també van ésser persones excepcionalment piadoses. Pot ésser que la raó d'aquest honor especial sigui perquè, paradoxalment, Josep no semblava pas ésser un tsadiq. En tot cas, el contrari podria haver estat més precís. No hi ha dubte que durant el regnat de Josep a Egipte,...
Read More
Miquets: Josep i els seus germans

Miquets: Josep i els seus germans

by Autor ConvidatNo Comments
(Comentari de la paraixà setmanal de Rav Nissan ben Abraham per a la comunitat mallorquina.) No s’acusa als germans de Yossef per voler condemnar-lo a mort, ni tampoc pel fet de voler vendre’l com esclau. Els germans estaven convençuts, un greu error, que Yossef els volia matar, i ells no feien més que defensar-se. Un error molt greu, però no els podem acusar per això. Anys més tard, quan Yossef ja era virrei i els acusava d’espionatge, ells mateixos, mentre estaven dins la presó, reconeixen el seu veritable pecat (Breixit 42:21): “som culpables nosaltres pel nostre germà, quan vérem el seu patiment, quan ens suplicava, i no volguérem escoltar; i per això ens ve ara aquesta angoixa”. Vol dir que havien perdut la sensibilitat al patiment del seu germà. Un germà que se’ls havia fet detestable per la mateixa manca de sensibilitat quan els relatava els seus somnis, sense adonar-se’n de que els feia patir, i els feia pensar que estava maquinant la seva pèrdua. Les...
Read More
Mikets: L’Universal i el Particular

Mikets: L’Universal i el Particular

by Autor ConvidatNo Comments
El següent text és una traducció de l'article «The Universal and the Particular», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. La història de Josep és una d'aquestes rares narratives al Tanakh en què un jueu (israelita / hebreu) exerceix un paper destacat en una societat gentil (els altres són, sobretot, els llibres d'Ester i Daniel). Vull aquí explorar una faceta d'aquest escenari. Com parla un jueu a un no jueu sobre Déu? Què és el que és particular, i què és el que és universal, en la vida religiosa? En aquest enfocament, el judaisme és únic. D'una banda, el Déu d'Abraham és, creiem, el Déu de tothom. Tots, ja siguem o no jueus, som fets a imatge i semblança de Déu. D'altra banda, la religió d'Abraham no és la religió de tothom. Va néixer en el pacte específic que Déu va fer amb Abraham i els seus descendents. Diem de Déu en les nostres oracions que Ell «ens tria d'entre tots...
Read More
Vaieixev: Els somnis i la vida

Vaieixev: Els somnis i la vida

by Autor ConvidatNo Comments
Un terç de la nosta vida, qui més qui manco, el passam dormint. I mentre dormim tenim somnis. I ja que és així, no pot ser que els somnis no tenguin importància. Això no vol dir que els entenguem. A la nostra paraixà podem veure que hi havia necessitat d’interpretar els somnis. Qualsevol persona pot declarar que sap interpretar-los, la questió és si és veritat o no. Com en moltes altres coses, hi ha ‘regles de joc’, una normativa de com es poden fer i com no: com arribar a l’interpretació acurada, i quan no serà més que una farsa. Al darrer capítol del Tractat de Brakhot, al Talmud, hi podem trobar unes pàgines que parlen dels somnis i de llur interpretació. No és tan senzill com podria semblar. De totes maneres, n´hi ha que són evidents, n’hi ha que es repeteixen una i altra nit, i ens aixecam de bon matí, i de vegades a mitja nit i tot, amb la clara impressió...
Read More
Vaiéxev: Khanukà i el futur de l’estat d’Israel

Vaiéxev: Khanukà i el futur de l’estat d’Israel

by Autor ConvidatNo Comments
El següent text és una traducció de l'article «Chanukah and the future of the state of Israel», del Rabí Dr. Nathan Lopes Cardozo, publicat originalment a The Times of Israel el dia 28 de novembre del 2018. La història, l'estudi de causes i efectes en els annals de la humanitat, ha estat un repte important per als historiadors honestos. De moltes maneres, interpretar la història és una conjectura. És més el què a un li agradaria creure que va passar que el què va passar realment allò que motiva de debò a l'historiador (Benjamin Franklin). Al capdavall, com podria un historiador saber quina va ser la causa real i quin l'efecte en una instància específica? De vegades, el què creiem que és la causa és, en realitat, l'efecte. Els nostres savis ens varen fer notar aquest fenomen quan es varen ocupar de la venda de Josep i la seva emancipació de la presó. En referència a les paraules «Es va establir un...
Read More