Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la lliçó de la burra que parla

Els israelites estan acampat a les planures de Moab, a la riba oriental del Jordà. I Balak, rei de Moab, té por d'ells. I per això envia uns delegats a Bila'am, un endeví de Mesopotàmia, per tal que maleeixi als fills d'Israel (Bamidbar-Números 22:2-6). Després d'un petit estira-i-arronsa, i després que el kadoix-Barukh-Hu intervingui per avisar a Bila'am que, si decideix acceptar l'encàrrec, haurà de dir només allò que Ell posi als seus llavis, Bila'am accepta el tracte (Bamidbar-Números 22:7-21). Bila'am ensella la seva burra i es posen tots en marxa. Però el Senyor --«Elohim» a la Torà-- no veu amb bons ulls que ho faci, i per això envia un «malakh» --missatger, o àngel--, i el situa al mig del camí. Bila'am no el veu, però la burra sí. I surt del camí i es fica dins un sembrat. Bila'am, que no entén per què ho fa, la colpeja per tal que torni al senderi. El «missatger» es situa llavors entre unes...
Read More
Comentaris a la Torà de Nakhmanides: que no es pugui fer no significa que calgui oblidar

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: que no es pugui fer no significa que calgui oblidar

Si hi ha un manament estrany en tota la Torà, podríem estar segurs que tothom escolliria el de la vaca vermella. De fet, el Ramban ja ens indica, al principi del comentari de la paraixà, que aquest és el manament relacionat amb expiacions que seria causa de més escarni (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Bamidbar, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 194). Però a més de la raresa del tema, Moisès ben Nakhman també ens assenyala diferents coses. Qui sacrifica la vaca, i per què? Quina diferència hi ha entre el primer sacrifici i els successius? Els farà la mateixa persona? «Digues als fills d'Israel que et portin [...]» (Bamidbar-Números 19:1) El Ramban ens diu que la raó per la qual el verset diu "i et portaran a tu [Moisès]» és perquè primer s'ordena als israelites que fessin això al desert durant aquella època, i després Déu ordena que hauria de ser «un estatut perpetu per als fills d'Israel i per l'estranger que visqui entre ells» (Bamidbar-Números 19:19). I això significa que ho haurien de fer a...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: rebel·lió o restauració

Just després de l'episodi dels merraglim [els exploradors], en què els israelites reben la notícia que hauran de vagar 40 anys pel desert, s'inicia una rebel·lió en el si del nucli espiritual del poble d'Israel. Corakh és un Coatita, fill primogènit d'Izhar, segon fill de Coat. La família de Coat és la segona en importància dins el clan dels Levites. Són els qui porten l'Arca del Pacte, amb tots els complements del Tabernacle. I és precisament ell qui s'alça contra Moisès i Aaron, junt amb Datan, Abiram i On --aquests tres, membres de la tribu de Rubèn--, i 250 homes més. I li etziba una de bona: Us atribuïu massa. Tota la congregació és santa i [el nom de les quatre lletres] està entre ella. Per què us encimbelleu sobre el poble del [nom de les quatre lletres]? (Bamidbar-Numeros 16:3). Moisès, ell sol, es prostra a terra i els diu als rebels que es preparin per a l'endemà, ja que [el nom de les...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: un fil blau per recordar els errors del passat

I va dir el [nom de les quatre lletres] a Moisès: «X'lakh-lekà Envia a homes per tal que explorin la terra de Canaan que vaig donar als fills d'Israel. Envia un home de cada tribu, cadascun un líder d'entre ells» (Bamidbar-Números 13:1-2). A la paraixà d'aquesta setmana llegim l'episodi dels espies. Onze homes, un per cada tribu descomptant la de Leví, amb un encàrrec clar: explorar la terra de Canaan, veure com i quants eren els seus habitants; avaluar si la terra era bona i fèrtil o no i portar mostres dels seus fruits; espiar-ne les ciutats i veure si estaven fortificades o no (Bamidbar-Números, 13:18-20). I així ho van fer. Durant quaranta dies van trescar la terra i observant-la. I fins i tot van portar una mostra de raïm, que havien de transportar entre dos! I llavors van fer el seu informe: Hem anat a la terra on ens vas enviar i de veritat allà hi raja llet i mel. Aquest n'és...
Read More
Comentaris a la Torà de Nakhmanides: cadascú té la seva funció

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: cadascú té la seva funció

I va dir [el nom de les quatre lletres] a Moisès dient: parla a Aaron i digues-li: quan encenguis els llums, que il·luminin cap al davant del canelobre, els set llums. (Bamidbar-Números 8:1-2) Just després de relatar tots els sacrificis i ofrenes de cadascuna de les onze tribus durant la dedicació del Tabernacle, els primers versets de la següent paraixà són per ensenyar a Aaron com ha d'encendre la menorà. «Per què la secció que tracta del canelobre segueix a la secció de les ofrenes de dedicació dels prínceps? La raó és que quan Aaron va veure les ofrenes dels prínceps, es va posar trist perquè ni ell ni la seva tribu hi van participar; per la qual cosa, el Sant, beneït sigui, li va dir: "Per la teva vida! La teva contribució és d'un significat molt més important que el seu, perquè tu encendràs i arreglaràs els llums cada matí i cada nit"». I això és el que diu Raixí. Però com...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: el miracle de l’aigua amarga

Estem a la paraixà Nasó. Després de censar la tribu de Leví i de designar qui d'ells transporta quins elements del Tabernacle (Bamidbar 4:22-48), de «netejar» el campament de persones en estat d'impuresa ritual --segons les normes que s'han donat al llibre de Vaicrà--, i d'explicar la forma de restitució per causa d'estafa (Bamidbar 5:5-10), arriba una de les parts més, diguem-ne complicades, de la Torah si ens la llegim en termes igualitaris: la sotà. I va dir haiXem a Moisès: "Digues als fills d'Israel: quan la dona de qualsevol home es desviï de la seva fidelitat i l'enganyi [...]" (Bemidbar 5:11-12). Malgrat que la pena per adulteri és la mort i afecta ambdós implicats (Vaicrà 20:10), la Torà aquí és clara i atorga la prerrogativa als homes, i situa la prova a les dones, que no tenen cap recurs en aquests casos. La cerimònia de la sotà consisteix en què el marit entrega la muller, junt amb una mesura de farina d'ordi...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la necessitat de replegar-se

Un cop s'entreguen els manaments, un any un mes i un dia després de marxar d'Egipte (Bamidbar 1:1), el poble d'Israel comença a estar llest per marxar del Sinaí. I quina és una de les primeres coses que ha d'aprendre? A part de comportar-se, a organitzar-se dins del campament, a muntar-lo i desmuntar-lo. En resum, a moure's. Es donen instruccions precises, un cop s'ha comptat a tots els homes capaços d'anar a la lluita (Bamidbar 1:2), per tal de situar-los al campament. Les onze tribus envolten a la tribu de Leví, que al mateix temps acampa al voltant del Tabernacle (Bamidbar 2:1-31). I de la mateixa forma que les onze tribus se situen d'una forma específica i es determina l'ordre en què es mouran, qui anirà al capdavant i qui a la rereguarda, els fills de Leví també estan disposats d'una forma, i no d'una altra (Bamidbar 3:23-38). Per tant, al centre del campament hi trobem el Tabernacle. Els Guerxonites es van situar...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la perfecció universal

Seguim al Sinaí. Durant la paraixà Behar, HaXem entrega els manaments de l'any sabàtic del descans de la terra, durant el qual no es pot cultivar, i també el jubileu, quan es compleix un cicle de set anys sabàtics (Vaicrà 25:1-13). També les lleis de la redempció de les terres, esclaus i animals (Vaicrà 25:15-55). I a la paraixà Bekhucotai, s'explica la recompensa de complir els manaments. Pluja, abundor de menjar per humans i animals i pau (Vaicrà 26:3-12), així com els càstigs (Vaicrà 26:14-39). Una simple suma ens diu que la recompensa és bastant més minsa, encara que només sigui en nombre de versets, que el càstig. Però entremig d'ambdues hi ha un verset interessant: «Caminaré entre vosaltres, seré el vostre Déu i vosaltres sereu el meu poble.» (Vaicrà 26:12) A la Torà, aquest concepte de «caminar amb Déu», o que Déu camini entre els humans, apareix uns quants cops. Però què ens diu el mestre Nakhmànides, d'aquesta aparició? I donaré pau a la...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: celebració o prohibició

Seguim al campament, als peus del Sinaí. Moisès acaba de rebre les instruccions destinades a Aaron i als seus fills, que defineixen com s'han de comportar en cas de dol, amb qui es poden casar (Vaicrà 21:1-15); quins poden realitzar els sacrificis i ofrenes i quins no (Vaicrà 21:16-24); Quins defectes invaliden un animal per a ser presentat per segons quina ofrena i com s'ha de consumir (Vaicrà 22:17-33). I llavors, [el nom de les quatre lletres] diu a Moisès que s'adreci als fills d'Israel, per tal d'indicar els dies de festa que hauran de proclamar com ocasions sagrades (Vaicrà 23:1-2): Durant sis dies fareu els vostres treballs, però el dia setè serà un xabat de descans complet, una ocasió sagrada. No fareu cap mena de treball; serà un xabat del [nom de les quatre lletres] allà on viviu (Vaicrà 23:3). Moisès ben Nakhman comença el seu comentari indicant que aquesta al·locució va destinada a tots els fills d'Israel, incloent-hi als sacerdots, perquè...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: el Déu de la moderació

«I [el nom de les quatre lletres] va dir a Moisès: "Digues a tota la congregació dels fills d'Israel: sereu sants, perquè Jo [el nom de les quatre lletres] Sóc sant."» Hem passat tres paraxiot de normes i lleis. Primer sobre afeccions de la pell, roba i cases (Tatsrià i Metsorà). Després, a la paraixà Akharé-Mot, sobre la complicada cerimònia dels sacrificis de Iom Quipur --el dia del perdó, l'únic dia en què el cohén gadol, el sume sacerdot, podia entrar a la part de darrere el vel per tal d'oferir encens--, i també sobre les relacions sexuals prohibides. I ara es torna a repetir un cop més «sereu sants, perquè Jo Sóc sant». I es diu «a tota la congregació dels fills d'Israel». Per què? Doncs perquè, com ens diu Moisès ben Nakhman, aquesta secció va adreçada a tota l'assemblea per complet, perquè la major part dels principis de la Torà en depenen (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah:...
Read More