Tatzrià: instruccions personalitzades

Tatzrià: instruccions personalitzades

A l'inici del capítol 13 del llibre de Vaicrà, després de les instruccions per a després del part, la Torà ens indica: «I va parlar [el nom de les quatre lletres] a Moisès i a Aaron dient». Moisès ben Nakhman de Girona ens diu que en aquesta ocasió HaiXem es dirigeix als dos, a diferència de l'inici del llibre de Levític on ho fa «als fills d'Israel» (Vaicrà-Levític 1:2), perquè el tema que es tracta tot seguit inclou l'acció dels sacerdots i dels levites: Quan una persona tingui a la pell de la seva carn un tumor [inflamació, tumefacció] o una erupció o una taca brillant i es transformés la pell de la seva carn en afecció de lepra, se'l portarà davant d'Aaron el sacerdot o algun dels seus fills els cohanim [sacerdots].Vaicrà-Levític 13:2 I per què? Perquè són els sacerdots els que tenen la tasca, quan veuen als impurs --impurs amb afeccions de la pell que a vegades es tradueixen com «lepra», malgrat que no és la malaltia de...
Read More
Vaiakhel: intenció i voluntat

Vaiakhel: intenció i voluntat

A la paraixà Vaiakhel comença el procés de construcció del Mixcàn. Moisès es presenta davant l'assemblea i enumera tot allò que, aquelles persones que ho volguessin, havien de portar (Xemot-Èxode 35:4-9). I després, a partir del verset 21, la Torà ens diu que molta gent --començant per les dones, que van entregar les joies, i després les van seguir els homes--, empesos per un bon cor, va començar a aportar tots els materials. I van prendre ells de davant de Moisès tota l'ofrena que havien portat els fills d'Israel per la tasca de la construcció del Santuari, per fer-la. Però ells li portaven més ofrenes generoses, matí rere matí. Xemot-Èxode 36:3 Segons Moisès ben Nakhman, totes les ofrenes es van entregar el primer dia, i els artesans les van recollir aquell mateix dia, i durant el matí següent. Però a l'altre matí següent, dos dies després, la gent seguia portant coses. I al següent matí també. Queda palesa la generositat i bones intencions dels fills d'Israel. Perquè si l'any...
Read More
Mixpatim: cal vigilar les generalitzacions

Mixpatim: cal vigilar les generalitzacions

I en tot el que Jo us he dit, us haureu de cuidar (estar atents). I el nom d'altres déus no haureu de mencionar, no s'escoltarà de la teva boca. Xemot-Èxode 23:13 Raixí ens diu que aquesta frase intenta posar totes les mitsvot [manaments] positives a la mateixa categoria de les negatives (prohibicions), ja que, segons diu, cada cop que la Torà empra el mot שמר, «cuidar», és un advertiment que té força de prohibició. El Khizekuni, per altra banda, ens diu que aquesta frase es relaciona amb les dues indicacions anteriors, relatives a les prohibicions relatives a xabat, i al descans de la terra durant l'any sabàtic. I encara Sforno, que fa una barreja de tots: no només s'adverteix de no traspassar els manaments de Déu, sinó de construir-se proteccions per assegurar-se que no es traspassen aquests manaments de forma inconscient (khumraot). L'exemple d'aquí, és no només no retre culte a ídols, sinó tampoc mencionar ni els seus noms. I no...
Read More
Itró: el Déu que ens parla

Itró: el Déu que ens parla

Un any més ens trobem a la falda del Sinaí. Tots tremolosos i espantats. Esperant i purificant-nos al campament. Per què? «I Jo vindré a tu en un núvol espès, per tal que la gent escolti quan Jo parli amb tu i llavors confiarà en tu per sempre».Xemot-Èxode 19:9 I tres dies després, s'esdevé la revelació. Sona el xofar i un núvol espès cobreix la muntanya. I la glòria del [nom de les quatre lletres] es manifesta, i tot Israel escolta les deu frases. Just abans, però Déu avisa a Moisès: «baixa i adverteix al poble que no traspassi el límit pel [nom de les quatre lletres], per mirar, o moriran molts» (Xemot-Èxode 19:20). El comentarista Sforno ens diu que aquesta precaució es va prendre no fos cas que, en sentir la veu de Déu, els israelites pensessin que havien aconseguit el mateix nivell de profecia «panav al panav», cara a cara, com Moisès. I en pensar això, trenquessin els límits marcats i intentéssin acostar-se massa (Sforno, Houmach avec commentaire du Sforno: Chemot, traduït per M. Khayat, p. 231). Però...
Read More
Vaixlakh: la venjança com a dessecració del Nom

Vaixlakh: la venjança com a dessecració del Nom

A la paraixà Vaixlakh, Israel i la seva família arriben des de Sucot, on s'havia retrobat amb Esaú, a Siquem, a la terra de Canà. Dinà, l'única filla de Jacob i Lea, surt a conèixer les dones d'aquella terra --recordem que Dinà és l'única filla entre 12 germans, massa testosterona?--, i Siquem, el fill del rei, la troba i la viola (Bereixit-Gènesi 33:18-34:2). I això desencadena una reacció violenta de Simó i Leví, els dos germans de Dinà, que provoca que, al final, tota la família hagi de fugir d'allà. Per què? Tornem a repassar el text. Si al verset 34:2 Siquem força a Dinà, just al verset següent, la Torà ens diu que «l'ànima de Siquem es va apegar a la de Dinà, filla de Jacob, i va estimar a la jove i li va parlar amorosament». Després, demana a son pare, Hamor el rei, que faci els tràmits necessaris per casar-se amb ella (verset 4). Jacob s'assabenta de què...
Read More
Vaietsé: la imperfecció de la matriarca

Vaietsé: la imperfecció de la matriarca

Aquest xabat llegirem Vaietsé, que narra l'experiència de Jacob a la terra dels seus --i nostres-- avantpassats. La terra d'Haram. Arribat el moment de fugir d'allà, després de parlar-ho amb les seves dues dones, Leah i Raquel, filles de Laban, en pic tota la caravana està llesta, Raquel decideix robar els «teraphim» del seu pare (Bereixit-Gènesi 31:4-19). Per Raixí, l'acte de Raquel es podria considerar pietós, ja que ho va fer per apartar a son pare de la idolatria. Perquè els «teraphim» eren una mena d'ídols amb forma humana que, possiblement, s'empréssin en alguna forma de culte, ja que Laban pregunta «Per què has robat els meus déus?» (Bereixit-Gènesi 31:30). El Radak ens explica que els «teraphim» (també) eren una mena d'instruments fets de coure, que s'empraven per mesurar el temps, així com per consultar el futur. Ens diu que la intenció de Raquel era la d'impedir que Laban pogués emprar-los per endevinar la ruta que havien pres en la fugida. Acció...
Read More
Toledot: els pactes generacionals

Toledot: els pactes generacionals

A la paraixà d’avui la Torà ens explica la primera part de la història d’Esaú i Jacob, des de l’embaràs de Rivkà fins que Jacob fuig a la terra del seu avi matern, a Padan-Aram. Però com comença a ser el nostre minhag, no parlarem d’això. Just després de l’episodi de l’estofat i la «venda» de la primogenitura d’Esaú, la Torà fa una mena de remake del moment en què Abraham i Sarah han de marxar a Egipte per causa de la fam (Bereixit-Gènesi 12:10-20), i també quan marxen al Néguev (Bereixit 20:1-14), però ara els protagonistes són el seu fill Isaac i la seva muller. Isaac i Rivkà es dirigeixen cap a la terra dels filisteus, i el [nom de les quatre lletres] s’apareix a Isaac i li diu que no baixi a Egipte i es quedi allà, perquè el beneirà amb descendència i la Terra (Bereixit-Gènesi 26:1-6). I mentre viuen a la terra filistea, Isaac fa exactament el mateix que...
Read More

Comentaris a la Torà: coneixement, justícia i rectitud

La paraixà Vaierà conté tres episodis clau de la Torà: s'informa Abraham i Sarah que tindran un fill; la destrucció de Sodoma i Gomorra; i l'Aquedà d'Isaac. Però no parlarem de cap d'ells, sinó d'un altre aspecte clau no només de la Torà, sinó que ens afecta a nosaltres, avui. Als capítols 15 i 17 que hem llegit a la paraixà anterior, s'estableixen els primers pactes entre el [nom de les quatre lletres] i Abram, en un dels quals passa a dir-se Abraham --i Sarai passa a dir-se Sarah. Se'ls hi promet descendència, i que aquesta heretarà la terra que trepitja i per la que viatgen Abraham, Sarah i tota la seva cohort... però la Torà no ens diu «per què». És als versets 17 a 19 del capítol 18 on ho esbrinarem. I [el nom de les quatre lletres] va dir: Amagaré jo a Abraham el que estic a punt de fer, sabent que Abraham es convertirà en un poble gran i...
Read More

Comentaris a la Torà: una capsa de protecció

A la paraixà d'aquest proper xabat, Noakh, per causes en les quals no entrarem avui, [Elohim] decideix destruir-ho tot i tornar a començar. I diu a Noè que construeixi una arca: «Fes per tu una arca de fusta resinosa, amb compartiments faràs l'arca i la calafatejaràs per dins i per fora» (Bereixit-Gènesi 6:14). La paraula «tevà», ens diu Isaac Abrabanel, la traduïm com «arca». Però ni és un vaixell ni una nau. De fet, segons la descripció del vers següent, és una mena de prisma rectangular amb un finestró. Per tant, Noé no és pas un navegant, sinó un preservador. Té el mandat de construir una capsa de fusta amb compartiments, dins la qual s'hi resguardarà ell, acompanyat de la seva família i «de tot allò que viu, de tota carn, dos de cada» (Bereixit-Gènesi 6:18). Per què? Perquè malgrat que Déu portarà el diluvi que arrasarà amb tota la vida coneguda, el mateix verset ens diu que «compliré el Meu pacte...
Read More

Comentaris a la Torà: el Déu de les distincions

Aquest proper xabat tornem a iniciar el cicle de lectura de la Torà. Aquest any no només la llegirem amb els comentaris del mestre Nakhmànides, sinó que incorporarem altres mefarxim. I en aquest nou cicle, començarem amb el verset 4: «I va veure [elohim] que la llum era bona i [elohim] va establir distinció entre la llum i la foscor». Ens diu que el significat d'aquest verset és que el Creador va veure que la llum era bona per mesurar amb ella els dies, perquè quan les coses estan sumides en la foscor de forma permanent, no es pot mesurar el temps, ni tampoc es pot quan la llum és permanent. Per tant, Ell va establir una divisió per limitar-la. D'aquesta forma sabem que la llum és el temps del dia, i l'absència de llum és el temps de la nit. I segueix el verset amb «i [elohim] va establir distinció entre la llum i la foscor». No diu que [elohim] va «separar»...
Read More