Xemot: claredat en un mar de fantasia

Xemot: claredat en un mar de fantasia

Comencem de nou el llibre dels noms, Xemot. I el nom del més gran dels profetes, Moisès, l'únic que va parlar amb HaXem cara a cara, li posa la filla del Faraó. Li posa el nom de Moisès, «Moixé» pronunciat en hebreu, perquè la filla del Faraó l'havia «tret fora de l'aigua»: «וַתֹּ֕אמֶר כִּ֥י מִן־הַמַּ֖יִם מְשִׁיתִֽהוּ». El Raixbam ens diu que «מְשִׁיתִֽהוּ» [mixit'hu], com si fos «משכתיהו» [mixcatihu], «Jo el vaig estirar endavant», i ho connecta amb el verset 17 del Salm 18: «ימשני ממים רבים» [Iamxeni mimaïm rabim], «I em tragué de les poderoses aigües». Però abans que la descendent directa del, per als egipcis, representant de Ra a la Terra posés nom a qui hauria de treure als hebreus d'Egipte, estirant endavant en moltes ocasions, la filla del Faraó es troba a l'infant al riu. Si hem de ser correctes, es troba una «tevà» flotant al riu, i quan l'obre, «va veure que era un nen, un noi que plorava. Ella va tenir compassió i va dir "Aquest ha de ser un nen hebreu"» (Xemot 2:6). La Torah empra...
Read More
Xemot: La Llum al Cor de la Foscor

Xemot: La Llum al Cor de la Foscor

El següent text és una traducció de l'article «The Light at the Heart of Darkness», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. És una de les heroïnes més inesperades de la Bíblia Hebrea. Sense ella, Moisès no hauria viscut. Tota la història de l'Èxode hauria estat diferent. Però no era una israelita. No tenia res a guanyar, i tot a perdre, pel seu coratge. Així i tot, sembla que no va tenir cap vacil·lació, no va experimentar cap dubte, cap indecisió. Si va ser el Faraó qui va afligir els fills d'Israel, va ser un altre membre de la seva pròpia família qui va salvar el vestigi de l'esperança: la filla del faraó. Recordeu el context. El faraó havia decretat la mort per a tot nen israelita. Joquèbed, esposa d'Amram, tenia un nadó. Durant tres mesos va poder ocultar la seva existència, però no més. Tement per la seva mort segura si el mantenia, el va posar al llit del...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la puresa dels llinatges

La paraixà d'aquesta setmana comença amb Ha-Xem explicant a Aaron i Moisès que traurà al poble d'Israel d'Egipte, els hi donarà la terra que van trepitjar Abraham, Itskhac i Ia'acov. Però just després que Moisès s'adreci als israelites per primer cop, la Torà canvia de registre i ens cita tota la genealogia de Rubèn, Simó i de Leví, aquest darrer, de forma extensa. La família de Leví és una de les importants. Una branca serà la responsable del Mixcan, el Tabernacle, i després del Temple. Tant del transport i muntatge del primer, com del manteniment del segon. L'altra branca, els sacerdots --tots descendents d'Aaron--, serà la responsable del culte. Entre aquests sacerdots hi trobem a en Pinkhàs. I Aaron va prendre per muller a Elisabet, filla d'Aminadab, germana de Naasó, i va parir a Nadab, Abihú, Eleàzar i a Itamar. [...] Eleàzar, fill d'Aaron, va prendre per muller a una filla de Putiel, que va parir a Pinkhàs. Aquests van ser els...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: el Déu del silenci

Aquesta setmana comencem la secció de Xemot, noms, que s'ha acabat traduint com «èxode». Trobem la història de Moisès, des del naixement fins que es fa adult i ha de fugir de la cort del Faraó, i també d'Egipte, en matar una mena de capatàs que estava maltractant un hebreu. Un cop arriba a Midiàn, coneix a les filles de Jetro, les salva dels pastors i acaba casant-se amb una d'elles, esdevenint ell mateix, també, pastor. I en un dels seus viatges amb el ramat, Moisès arriba al peu de la muntanya del Sinaí. I allà se li apareix l'àngel del Senyor dins un arbust en flames (Xemot, 3:1-2). Què fa Moisès? Veu que la flama no consumeix l'arbust. I decideix apartar-se: «M'apartaré per poder veure millor aquella gran visió. Com és que l'arbust no es crema del tot?» I el [nom de les quatre lletres], en veure que s'apropava a l'arbust, el va cridar «Moisès, Moisès!» I Moisès va respondre «Aquí...
Read More