Quan arriba Péssakh tothom recorda que cal menjar matsà perquè la massa no va arribar a fermentar. Una de les explicacions que es fan sobre la matsà és que és el pa dels esclaus, pobre, que no té temps a fermentar perquè cal menjar-lo de pressa de pressa. I sobre les interpretacions simbòliques d'aquest pa finet —que originalment no era pas cruixent i amb gust de cartró, sinó ben tou i saborós— se n'ha escrit moltíssim.
Però una de les preguntes que, almenys jo, no he vist ni m'he fet mai és: i quan va fermentar, la massa de Péssakh? Doncs a Sucot. Però no a la festa, sinó la localització geogràfica —quina sort! Imagineu haver de menjar pa fet d'una massa de sis mesos d'antiguitat, sense refrigeració.
«Ells [els Fills d'Israel] van coure la massa que van emportar-se de Mitsraïm en 'coques' sense fermentar, perquè no van poder fermentar, perquè els van fer fora de Mitsraïm i no van poder entretenir-se,...
Ja avançades les plagues, el [nom de les quatre lletres] diu a Moisès que s'aixequi d'hora al matí i que vagi a veure a Faraó i li digui: «[...]Envia al Meu poble perquè em pugui servir. Perquè aquest cop Jo enviaré totes les Meves plagues contra el teu cor, i sobre els teus servents, i el teu poble, per tal que sàpigues que no n'hi ha cap com Jo a tota la terra. Ja que Jo podria haver enviat la Meva mà i colpejar-te a tu i al teu poble amb la pestilència, i us hauria fet desaparèixer de la terra. Malgrat tot, per això us he permès superar-ho, per tal de mostrar-vos la Meva força i per tal que el Meu nom es pugui declarar per tota la terra» (Xemot, Èxode, 9:13-16).
Moisès ha de dir a Faraó que «aquest cop», les plagues les enviarà contra el seu cor, i sobre els seus servents i sobre el seu poble? I...
Aquest xabat recomencem el llibre de Xemot, que en la sisena alià conté un dels passatges més estranys i obscurs de tota la Torah. Un cop Moisès s'acomiada del seu sogre Jetró i, acompanyat de Sèfora i el seu fill, marxa cap a la terra de Mitsraïm, tots tres paren a dormir a una fonda. Allà "[el nom de les quatre lletres] el va trobar i va provar de matar-lo. Sèfora va prendre una pedra esmolada [un ganivet] i va tallar la pell del prepuci del seu fill, i la va posar als seus peus; i va dir 'Has causat un vessament de sang al meu nuvi!' Llavors ell el va deixar anar; i ella va dir 'Un vessament de sang del nuvi per causa de la circumcisió.'" (Xemot, Èxode, 4:24-26). Però a la Torah no hi ha cap lletra fora de lloc, i totes hi són per una raó. Com explica aquestes línies, rabí Ovadia Sforno?
"[El nom de les...
Després d'explicar les intencions i les mesures per a la santificació d'Israel i de com ens podem aproximar al Sant, beneït sigui, la Torah aborda alguns dels càstigs per aquells que actuïn de forma oposada. La primera forma que ens diu la Torah és el principi de la cinquena alià a paraixat Kedoixim.
«[...]Qualsevol persona d'entre els Fills d'Israel i dels qui resideixen amb Israel, que doni la seva llavor al Molech, serà ajusticiat. [...] i posaré el Meu rostre sobre aquella persona, i La desconnectaré d'entre el seu poble, perquè ha entregat la seva llavor al Molech per profanar el Meu Santuari i el Meu Nom sant.» (Vaiïcrà-Levític, 20:1-3).
«El Molech» era una deïtat a la qual se li oferien nens petits, que es «feien passar pel foc». El càstig per algú que ofereix [la vida] del seu fill al Molech és «i la gent de la terra l'apedregarà» (verset 2). Per què? Perquè d'aquesta forma, la comunitat exerceix de control i es manté l'honorabilitat del Creador. I això es fa així quan hi ha testimonis, i s'ha advertit...
Després de la mort dels fills d'Aaron, i després d'instruir al mateix Aaron sobre la forma en què cal realitzar els sacrificis, la Torah es dirigeix a les persones comunes que desitgin fer un sacrifici, o bé consumir carn, instruint-los per portar el sacrifici a l'entrada de la Tenda de Reunió (Vaïcrà-Levític, 17:8-9).
Però just després, es prohibeix de forma explícita i clara el consum de la sang: «Qualsevol persona de la Casa d'Israel o dels residents entre ells que consumeixin sang, Jo concentraré la Meva atenció sobre l'ànima que consumeix la sang, i la separaré del seu poble» (v. 10). I també «... qualsevol d'entre vosaltres no pot consumir sang; i el resident entre vosaltres no pot consumir sang» (v. 12). I encara un altre cop, «Qualsevol integrant dels Fills d'Israel o dels qui resideixen entre ells, atrapi una bèstia o un ocell que es pugui menjar, vessarà la seva sang i la cobrirà amb terra» (v. 13).
Però, per què...
Mixnà 8
Set menes de càstig venen al món per set menes de transgressions. a) Si les persones fan el delme i altres no, s'esdevé una gran fam per manca de pluja, uns passen gana i altres queden satisfets; b) si tothom decideix no fer el delme, s'esdevé una fam generalitzada causada per bàndols armats i segueix una sequera; i c) [si les persones també decideixen] no separar la halà, s'esdevé una gran fam per causa d'una sequera destructiva; d) la pestilència arriba al món per les penes de mort descrites a la Torah que no s'han dut a terme per les corts, i per emprar de forma il·legal els fruits de l'any Sabàtic; e) l'espasa de la guerra arriba al món pel retard en la justícia, per la perversió de la justícia i per interpretar les decisions de la Torah en oposició de l'halahà; f) les bèsties salvatges arriben al món per juraments en va i per la profanació del...
Un cop Moisès trenca el primer joc de taules de pedra, amb els primers manaments inscrits per la mateixa divinitat, el Sant, beneït sigui, ordena a Moisès que es faci un nou joc de taules, per tal que el Sant hi inscrigui de nou les paraules, i que torni a pujar la muntanya.
Un cop a dalt, havent pujat amb les taules de pedra als braços, el Sant descendeix de nou sobre la muntanya i es torna a revelar davant Moisès, proclamant el Seu nom i els tretze atributs de la misericòrdia. Moisès es prostra de cara a terra, i des d'allà es dirigeix a la divinitat:
"Si he trobat favor davant els Teus ulls, Senyor, que el Senyor vagi ara entre nosaltres, fins i tot si són un poble difícil, de cap dur [literal: de clatell rígid], i Tu perdonaràs la nostra iniquitat i el nostre pecat i així ens mantindràs com la Teva possessió" (Xemot, Èxode, 34:9).
Cal recordar que això...
En el nostre text d'avui es descriu la cerimònia de consagració d'Aaron i els seus fills Nadab, Abihu, Eleazar i Ithamar per servir al Sant, beneït sigui. Aquesta cerimònia consisteix en una sèrie de sacrificis animals i ofrenes vegetals, i la unció tant d'Aaron com dels seus quatre fills.
Per una banda, aquesta unció, o aspersió, es fa amb la sang del sacrifici animal. A l'orella, al polze de la mà i al polze del peu. Tots tres de la part dreta del cos (Xemot, Èxode, 29:20).
Un cop s'ha ungit aquesta sang, la resta es llença al voltant de l'altar del Mixkàn. Seguidament, Moisès —perquè tota aquesta operació la fa ell—, Moisès pren una mida d'aquesta sang escampada, i una mica de l'oli que prèviament havia dipositat a l'altar, i fa una petita aspersió sobre Aaron i les seves vestimentes, i també sobre les vestimentes dels seus fills: «ell i les seves vestidures, i els seus fills i les vestidures dels...
Foto per Luis Gonzalez on Unsplash
A la cinquena alià de la paraixà d'aquesta setmana, després d'informar-nos d'on es situarà l'arca del testimoni, la Torah ens diu que caldrà fer una partició, un «parohet» i el lloc on anirà. I que servirà de partició entre el kodeix-hakodaixim, on estarà l'arca, i el kodeix, la part interior del Tabernacle: «Tu penjaràs el vel sota els ganxos, i portaràs l'arca del Testimoni a la part interior de la cortina separadora de l'Arca del Testimoni, i la cortina separadora dividirà per tu entre el Sant i el Sant de Sants.» (Xemot, Èxode, 26:33).
El Ramban explica que aquest ordre en particular, penjar la cortina i després portar l'arca, no s'ha de prendre de forma literal, perquè s'està referint a la «realització» del Mixcan, del Tabernacle, i no al seu «muntatge». De la mateixa manera, quan s'instrueix a Moisès per tal que posi «la tapa sobre l'arca del Testimoni al lloc més sagrat» (vers 34), no vol dir que...
Haggadà d'Altona, il·lustrada per Joseph ben David. S. XIX.
Just abans de la revelació a Sinaí, «[el nom de les quatre lletres] va dir a Moisès, «Heus ací que Jo vindré a tu en l'espessor del núvol, per tal que el poble escolti quan Jo et parli, i ells també creuran en tu per sempre» (Xemot, Èxode, 19:9).
Fins aquell moment, el Sant, beneït sigui, tan sols s'havia comunicat amb Moisès o Aaron. Però després de travessar el Mar de les canyes i el desert, al peu del Sinaí, és hora que tot el poble escolti la veu de qui l'ha tret de la terra de Mitsraïm.
Per què? Perquè els Fills d'Israel mai havien dubtat de la possibilitat de la profecia. Sabien que els patriarques, Moisès, Aaron i Miriam n'eren conductes. Però fins aquell moment, la profecia només es coneixia en forma de somnis, visions o aparicions. «Em donaré a conèixer a ell en una visió, li parlaré en somnis» (Bamidbar, Números, 12:6).
Amb Moisès, però, era...
