I va dir [el nom de les quatre lletres] a Moisès dient: parla a Aaron i digues-li: quan encenguis els llums, que il·luminin cap al davant del canelobre, els set llums. (Bamidbar-Números 8:1-2)
Just després de relatar tots els sacrificis i ofrenes de cadascuna de les onze tribus durant la dedicació del Tabernacle, els primers versets de la següent paraixà són per ensenyar a Aaron com ha d'encendre la menorà.
«Per què la secció que tracta del canelobre segueix a la secció de les ofrenes de dedicació dels prínceps? La raó és que quan Aaron va veure les ofrenes dels prínceps, es va posar trist perquè ni ell ni la seva tribu hi van participar; per la qual cosa, el Sant, beneït sigui, li va dir: "Per la teva vida! La teva contribució és d'un significat molt més important que el seu, perquè tu encendràs i arreglaràs els llums cada matí i cada nit"». I això és el que diu Raixí.
Però com...
Estem a la paraixà Nasó. Després de censar la tribu de Leví i de designar qui d'ells transporta quins elements del Tabernacle (Bamidbar 4:22-48), de «netejar» el campament de persones en estat d'impuresa ritual --segons les normes que s'han donat al llibre de Vaicrà--, i d'explicar la forma de restitució per causa d'estafa (Bamidbar 5:5-10), arriba una de les parts més, diguem-ne complicades, de la Torah si ens la llegim en termes igualitaris: la sotà.
I va dir haiXem a Moisès: "Digues als fills d'Israel: quan la dona de qualsevol home es desviï de la seva fidelitat i l'enganyi [...]" (Bemidbar 5:11-12).
Malgrat que la pena per adulteri és la mort i afecta ambdós implicats (Vaicrà 20:10), la Torà aquí és clara i atorga la prerrogativa als homes, i situa la prova a les dones, que no tenen cap recurs en aquests casos.
La cerimònia de la sotà consisteix en què el marit entrega la muller, junt amb una mesura de farina d'ordi...
Un cop s'entreguen els manaments, un any un mes i un dia després de marxar d'Egipte (Bamidbar 1:1), el poble d'Israel comença a estar llest per marxar del Sinaí. I quina és una de les primeres coses que ha d'aprendre? A part de comportar-se, a organitzar-se dins del campament, a muntar-lo i desmuntar-lo. En resum, a moure's.
Es donen instruccions precises, un cop s'ha comptat a tots els homes capaços d'anar a la lluita (Bamidbar 1:2), per tal de situar-los al campament. Les onze tribus envolten a la tribu de Leví, que al mateix temps acampa al voltant del Tabernacle (Bamidbar 2:1-31).
I de la mateixa forma que les onze tribus se situen d'una forma específica i es determina l'ordre en què es mouran, qui anirà al capdavant i qui a la rereguarda, els fills de Leví també estan disposats d'una forma, i no d'una altra (Bamidbar 3:23-38).
Per tant, al centre del campament hi trobem el Tabernacle. Els Guerxonites es van situar...
Seguim al Sinaí. Durant la paraixà Behar, HaXem entrega els manaments de l'any sabàtic del descans de la terra, durant el qual no es pot cultivar, i també el jubileu, quan es compleix un cicle de set anys sabàtics (Vaicrà 25:1-13). També les lleis de la redempció de les terres, esclaus i animals (Vaicrà 25:15-55).
I a la paraixà Bekhucotai, s'explica la recompensa de complir els manaments. Pluja, abundor de menjar per humans i animals i pau (Vaicrà 26:3-12), així com els càstigs (Vaicrà 26:14-39).
Una simple suma ens diu que la recompensa és bastant més minsa, encara que només sigui en nombre de versets, que el càstig. Però entremig d'ambdues hi ha un verset interessant:
«Caminaré entre vosaltres, seré el vostre Déu i vosaltres sereu el meu poble.» (Vaicrà 26:12)
A la Torà, aquest concepte de «caminar amb Déu», o que Déu camini entre els humans, apareix uns quants cops. Però què ens diu el mestre Nakhmànides, d'aquesta aparició?
I donaré pau a la...
Seguim al campament, als peus del Sinaí. Moisès acaba de rebre les instruccions destinades a Aaron i als seus fills, que defineixen com s'han de comportar en cas de dol, amb qui es poden casar (Vaicrà 21:1-15); quins poden realitzar els sacrificis i ofrenes i quins no (Vaicrà 21:16-24); Quins defectes invaliden un animal per a ser presentat per segons quina ofrena i com s'ha de consumir (Vaicrà 22:17-33).
I llavors, [el nom de les quatre lletres] diu a Moisès que s'adreci als fills d'Israel, per tal d'indicar els dies de festa que hauran de proclamar com ocasions sagrades (Vaicrà 23:1-2):
Durant sis dies fareu els vostres treballs, però el dia setè serà un xabat de descans complet, una ocasió sagrada. No fareu cap mena de treball; serà un xabat del [nom de les quatre lletres] allà on viviu (Vaicrà 23:3).
Moisès ben Nakhman comença el seu comentari indicant que aquesta al·locució va destinada a tots els fills d'Israel, incloent-hi als sacerdots, perquè...
«I [el nom de les quatre lletres] va dir a Moisès: "Digues a tota la congregació dels fills d'Israel: sereu sants, perquè Jo [el nom de les quatre lletres] Sóc sant."»
Hem passat tres paraxiot de normes i lleis. Primer sobre afeccions de la pell, roba i cases (Tatsrià i Metsorà). Després, a la paraixà Akharé-Mot, sobre la complicada cerimònia dels sacrificis de Iom Quipur --el dia del perdó, l'únic dia en què el cohén gadol, el sume sacerdot, podia entrar a la part de darrere el vel per tal d'oferir encens--, i també sobre les relacions sexuals prohibides.
I ara es torna a repetir un cop més «sereu sants, perquè Jo Sóc sant». I es diu «a tota la congregació dels fills d'Israel». Per què? Doncs perquè, com ens diu Moisès ben Nakhman, aquesta secció va adreçada a tota l'assemblea per complet, perquè la major part dels principis de la Torà en depenen (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah:...
Aquesta serà la llei que regeixi per al leprós, en el dia de la seva purificació, ell haurà de ser presentat davant el sacerdot. […] Ordenarà el sacerdot, i prendrà per al que es purifica dos ocells vius purs [tehorot] i fusta de cedre i porpra escarlata i hisop (Vaicrà-Levític 14:2-4).
Així comença la descripció del ritual de purificació del mal traduït «leprós». Una de les coses que criden l'atenció és el tema dels ocells. En gairebé tots els casos de sacrifici ritual d'ocells, es diu que han de ser tórtores o colomins. En aquest cas, «dos ocells vius purs, [xté tsiporim khaiot tehorot]».
Quina mena d'ocells són? Moisès ben Nakhman ens ho explica primer per boca de Raixí: «vius, això exclou ocells que són treifà --animals que pateixen malalties que els causarien la mort en un any--. Purs, això exclou un ocell no apte per a menjar. Com que les plagues de metsorà --mal traduït com lepra-- són un càstig per...
La paraixà Tatzrià comença amb els manaments relatius a la dona que dóna a llum. Després d'establir els diferents períodes de tumà i tohorà --mal traduïts com impuresa i puresa i que en la major part es refereix a puresa ritual--, la Torà indica que la mare ha de fer dos sacrificis:
Quan es compleixin els dies de la purificació per un fill o una filla haurà de portar un xai d'un any com ofrena cremada [le'olàh, o holocaust], i un colomí o una tórtora com ofrena per pecat [lekhatat] a la porta de la Tenda de reunió, al kohen.
I ell l'oferirà davant del [nom de les quatre lletres] i farà expiació per ella i ella quedarà pura de l'origen de la seva sang… (Vaicrà-Levític 12:6-7).
En una primera lectura simple, el neòfit podria pensar que s'està castigant a la dona pel fet de ser mare. Però el fet és que la Torà no és un llibre per fer-ne una lectura simple....
«I al dia vuitè, Moisès va cridar a Aaron, als seus fills i als ancians d'Israel» (Vaicrà 9:1)
Ha arribat el dia de la inauguració oficial del Mixcàn, del Tabernacle construït pels israelites al desert, que serà el lloc des d'on [el nom de les quatre lletres] es manifesti.
Moisès ha passat set dies realitzant ofrenes, dedicant no només el Tabernacle, sinó ungint als seus sacerdots --Aaron i els quatre fills--, els seus vestits, els objectes de l'interior i tot el necessari. Moisès dóna les instruccions finals, i Aaron realitza els primers sacrificis com a sacerdot ungit (Vaicrà 9:2-21).
En acabar, Aaron beneeix al poble d'Israel. Ell i el seu germà entren al Tabernacle, en sortir-ne, tornen a beneir al poble i just en aquell moment, «la glòria del [nom de les quatre lletres] es va manifestar davant tot el poble» (Vaicrà 9:22-23).
I quan la glòria de ha-Xem, el «kvod-[el nom de les quatre lletres]», es manifesta, què fa tothom? Es prosterna a...
Hi ha certs dies de l'any en què es recita l'Hal·lel. El dia 15 de Nissàn n'és un. Ara bé, quin d'ells? I quants cops s'ha de recitar? I encara millor... què és "l'Hal·lel"?
Per "hal·lel" s'acostuma a pensar en els salms 113 a 118. Aquests cinc salms expliquen diferents històries. Comencen explicant com Déu controla la creació, i segueix amb la narrativa de la redempció de l'esclavatge.
S'expliquen les meravelles i les intervencions divines; com Israel demana ajuda i Déu respon. Acaba donant gràcies per l'alliberament. Si hom s'hi fixa, recorda l'estructura de l'amidà, la pregària de 18 benediccions que repetim tres cops al dia: alabança, petició, gratitud.
Tot i que es recita en altres ocasions, sembla com si aquest hal·lel fos una tefilà --pregària-- específica pels moments de l'any en què es recorda l'alliberament d'Egipte: Péssakh, Xavuot i Succot, que eren les tres peregrinacions al Temple per donar gràcies, indicació que apareix als darrers salms del grup.
Però encara hi ha dos...
